Un 70% de les dones que viuen al carrer han patit violència de gènere

21/11/19
SENSE LLARISME

Un 70% de les dones que viuen al carrer han patit violència de gènere

Segons una recerca qualitativa de la Universitat de Barcelona.

Càritas Barcelona, Arrels, Assís Centre d’Acollida, Llar de Pau, Prohabitatge i Lola no estàs sola han organitzat la jornada ‘El sensellarisme en femení a Barcelona’ on s’ha presentat l’informe ‘Dones en situació de sense llar a la ciutat de Barcelona’, elaborat per un grup d’investigadors i investigadores de la Universitat de Barcelona vinculats al Grup de Recerca i Innovació en Treball Social (GRITS) i el Grup d’Investigació social aplicada (GRISA).
 
L’estudi s’ha elaborat a partir d’una recerca qualitativa amb 35 dones que han viscut o viuen situacions de sensellarisme i pretén aprofundir en els motius que les han portat a dormir a la via pública o en un habitatge insegur, identificar-ne els factors desencadenants i analitzar el paper de la violència al llarg de l’itinerari vital.
 
La principal conclusió és que un 70% de les dones enquestades han afirmat haver patit situacions de violència durant la infància i l’adolescència (+40%) i durant la joventut i la vida adulta (+20%). Gairebé un 35% de les dones enquestades asseguren també que la violència ha estat present durant tota la seva vida i la que ha tingut lloc en l’àmbit familiar i de parella són les que s’han descrit amb més freqüència. Aquesta es manifesta de diverses formes, però la violència psicològica i física són les més habituals en la joventut i en l’edat adulta. A més, els abusos sexuals en la infància i l’adolescència també formen part de l’experiència vital d’algunes dones participants en l’estudi. En molts casos, la dependència afectiva que tenen aquestes dones amb l’agressor contribueix a la cronificació de la violència, agreujant-ne la situació.
 
La manca d’estudis, la precarietat laboral i l’atur són alguns dels factors desencadenants que poden augmentar el risc de caure en el sensellarisme. Les entitats socials proposen recursos diferenciats per homes i dones en situació de sensellar, alhora que demanen una política d’habitatge efectiva que garanteixi el dret a tenir una llar.