“Les entitats del Tercer Sector Social formaran part del nou Sistema d’ocupació de Catalunya”

1.- Des de la irrupció de la crisi econòmica l'Economia Social i el Tercer Sector estan demostrant que tenen més capacitat de resistència que la resta d'empreses i destrueixen menys ocupació. Però l'Economia Social té un pes força menor en l'economia catalana del que ha adquirit en altres territoris i països. Com es planteja el Govern enfortir aquest sector estratègic, que també engloba el Tercer Sector Social?

L’Economia Social és fonamental a l’economia del país. En aquest sentit, el Govern dóna suport a la creació, consolidació i dimensionament d’aquestes empreses. I com ho fem? Aquest any desenvoluparem el projecte Aracoop, de col·laboració públic i privada i que té per objectiu desenvolupar i promoure la creació  de cooperatives. Paral·lelament estem treballant en la nova llei de cooperatives que té com objectiu crear un marc jurídic més flexible amb diferents alternatives perquè cada cooperativa, en l’exercici de la seva autogestió, pugui adaptar el seu funcionament per ser més competitives. Així mateix, la nova Llei vol ajudar a assolir un major dimensionament del món cooperatiu i fer més atractiu aquest model d’empresa tant als emprenedors com als assessors, per tal de fomentar-ne la creació. El Govern també ha impulsat diferents línies financeres per enfortir el sector.

2.- El Tercer Sector Social realitza una funció social important en l'àmbit de la inserció socio-laboral dels col·lectius en risc, la qual no sempre ha comptat amb un reconeixement i un suport suficients de part de l'Administració. En quina mesura la nova llei d'ocupació de Catalunya, que prepara el seu Departament, contribuirà a reconèixer millor aquest rol i reforçar les polítiques adreçades a aquests col·lectius amb més dificultats d'accés al mercat de treball?

Segons l’avantprojecte de la Llei d’Ocupació i del SOC, les entitats del Tercer Sector Social podran formar part del Sistema d’ocupació de Catalunya i, en conseqüència, tindran tots els drets de les entitats que en formen part.

Un principi rector de la Llei és el de la Igualtat d’oportunitats, no discriminació i cohesió social, principi que reconeix el dret de les persones a poder accedir a l’ocupació i als serveis que ofereix el Sistema, en condicions d’igualtat i no discriminació, prioritzant aquelles persones i col·lectius amb més dificultats per accedir a l’ocupació, contribuir a la cohesió social i promoure un mercat del treball que fomenti la igualtat d’oportunitats i la no discriminació.

Un altre principi rector és el de l’Adaptació i personalització, atès que els objectius dels serveis i programes impulsats en el Sistema han d’adaptar-se a les característiques i necessitats de les persones usuàries, garantint processos personalitzats.

D’una banda, la llei estableix els Serveis ocupacionals del Sistema, i entre ells, les oportunitats per a col·lectius amb especials dificultats com són els programes que promouen la igualtat en l’accés, permanència i promoció en el mercat de treball per a les persones que formin part de col∙lectius que, de manera conjuntural o estructural, presentin especials dificultats d’inserció laboral i/o necessitats de suport especialitzat.

Per altra banda, el SOC en la seva programació del 2014 prioritzarà la participació d’aquests col·lectius en tots els seus programes de manera que es reforçarà decididament les polítiques adreçades a aquests col·lectius amb més dificultats d’accés al mercat de treball.

3.- Les entitats socials que col·laboren amb el SOC pateixen des de fa anys una falta de directrius i una dispersió de convocatòries que els impedeix planificar i tenir estabilitat. I el nou model basat en agències de col·locació els genera encara més incerteses. Preveu que puguem avançar cap a un nou model en el qual les entitats del Tercer Sector juguin un paper més definit i s'ordenin totes les convocatòries en una de sola?

El SOC, en els darrers anys, ha anat establint un sistema de simplificació administrativa, tanmateix, els serveis i programes ocupacionals formen part d’àmbits diferenciats, establerts per la mateixa normativa estatal i comunitària. De manera que no és possible ni pertinent ordenar les polítiques d’ocupació en una sola convocatòria atès la diversitat de les mateixes polítiques. Tanmateix, en la programació 2014 el SOC té l’objectiu d’unificar el màxim les seves convocatòries, de manera que probablement, es puguin publicar poques convocatòries que englobin els gran àmbits ocupacionals, sense renunciar a programes que per la seva característica i especificitat seguiran requerint convocatòries (o altres instruments jurídics) propis.

Una d’elles serà la convocatòria adreçada a les Agències de col·locació que en aquest moment el SOC està treballant.

4.- El nou text refós de la llei estatal dels drets de les persones amb discapacitat posa en perill el model català de Centres Especials de Treball i d'ocupació protegida, gestionat principalment per entitats del Tercer Sector. Com afronta el seu Departament aquest nou marc legal i els possibles perjudicis que pot comportar?

Efectivament aquesta llei està diametralment en contra al model de la integració laboral de les persones amb discapacitat. Aquest fet no fa més que incrementar la distància que hi ha entre les necessitats que tenim i els plantejaments de l’Estat tant pel que fa a l’aspecte normatiu com en el financer. La nostra vocació és que tant aviat com sigui possible tinguem capacitat normativa per implantar el nostre model que té com a punts fonamentals la combinació entre la integració en l’empresa ordinària i l’empresa protegida així com un sistema d’incentius vinculat a les capacitats de les persones amb discapacitat.

5.- Els programes contra l'atur juvenil i les polítiques de requalificació dels joves menors de 30 anys amb poca formació sembla que podran comptar aviat amb una important injecció de fons europeus. De quina manera es vehicularan i quina col·laboració podran aportar-hi les entitats socials especialitzades en joves en risc d'exclusió?

Aquest any es posarà en marxa el Projecte de la Unió Europea anomenat Garantia juvenil que comportarà uns fons addicionals per programes adreçats als joves menors de 25 anys que han abandonat o acabat els seus estudis i estiguin a l’atur. Aquests fons hauran de servir per garantir que aquestes persones abans de passar quatre mesos des de les situacions esmentades puguin accedir a una acció formativa, pràctiques laborals i/o a un treball remunerat. En aquest moment s’està ultimant amb l’Estat i la UE els procediments per posar en marxa aquests programes cofinançats pel FSE. El SOC els desenvoluparà a través de les entitats que formen el Sistema d’Ocupació de Catalunya. Naturalment, les entitats socials especialitzades en joves en risc d’exclusió podran participar en la programació que es faci en aquest àmbit.

6.- La reforma anunciada de la llei de la Renda Mínima d'Inserció, dins d'aquest any 2014, saben ja quines millores i canvis introduirà? I preveu que pugui anar acompanyada d'un increment de recursos en els anys vinents per atendre més persones que la necessitin?

Aquest any s’ha produït un increment molt important del pressupost per a la Renda Mínima d’Inserció. En concret, s’ha passat de 130 a 173 milions d’euros i això suposa que el programa compti amb la major dotació de la història. Aquests recursos es destinaran a incrementar la nòmina així com a mantenir i augmentar els plans d’inserció laboral. En aquests moments, el Departament d’Empresa i Ocupació està treballant en els possibles canvis normatius en la Renda Mínima d’Inserció per tal d’adaptar-se a la nova situació socioeconòmica per millorar les condicions personals, socials, familiars i d’ocupabilitat d’aquest col·lectiu. Aquests canvis es consensuaran amb els agents socials i entitats implicades. La reforma de la llei vol millorar, ampliar i renovar el paquet de mesures, la metodologia d’actuació, els professionals que intervenen en la implementació i el seguiment.