La Taula qualifica la nova Llei d’Habitatge de pas notable, però alerta dels reptes encara pendents

22/12/16

La Taula qualifica la nova Llei d’Habitatge de pas notable, però alerta dels reptes encara pendents

La principal assignatura pendent a partir d’ara és la regulació dels lloguers abusius.

Per la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa més de 3.000 entitats socials, la nova Llei de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones que es troben en risc d’exclusió residencial que ha aprovat aquest dijous el Parlament de Catalunya suposa “un pas notable, però no suficient”, per a la garantia del dret a l’habitatge al nostre país.

La nova llei vol substituir els articles suspesos pell Tribunal Constitucional de la Llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica aprovada el juliol de 2015. Per la Taula del Tercer Sector la nova llei aprovada avui suposa un gran pas endavant per a la garantia del dret a l’habitatge, però li manquen alguns aspectes claus per garantir plenament aquest dret, sobretot pel què fa al control dels lloguer abusius (encara que aquest aspecte d’hagi inclòs mitjançant una disposició final). La Taula del Tercer Sector celebra la celeritat amb la qual s’ha pogut redactar i aprovar el nou articulat i aplaudeix la voluntat del Govern per intentar consensuar, des d’uns posicionaments ambiciosos i coherents, els principals aspectes que presenta. Alhora, la Taula del Tercer Sector posa en valor i aplaudeix la manera com s’ha aprovat aquesta Llei ja que s’ha aprovat per unanimitat de tots els grups parlamentaris. Pel president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa “és útil i necessària la llei però sol·licito a les administracions que garanteixin el dret a l'habitatge enfront les arbitrarietats i capricis del mercat"

A grans trets, i coincidint amb el grup promotor de la ILP d’Habitatge, la llei aprovada busca resoldre:

1.- El deute de les famílies només s’extingirà si així ho vol l’entitat financera, és a dir, si s’arriba a un acord voluntari entre les parts. El pla de sanejament es podrà presentar posteriorment en cas de  procediment judicial, però aquesta possibilitat queda oberta i no es vinculant.

2. El lloguer social obligatori i la prohibició de desnonaments es regula a la nova llei com una obligació de reallotjament que obliga a molts pocs tenidors, que només tindran obligació de reallotjar aquells propietaris  d’habitatges adquirits en un procés d’execució hipotecària o dació i que estiguin inscrits en el Registre d’habitatges buit o ocupats sense contracte. La resta de desnonaments no compten amb cap resposta per part dels grans propietaris, sinó que haurà de respondre  l’administració.

3. La cessió obligatòria de pisos buits, per augmentar el parc públic, es recull a la nova llei com a un mecanisme d’expropiació temporal per causa d’interès social, entre 4 i  10 anys. No obstant, aquest article només s’aplicarà per a aquells pisos que constin al Registre d’habitatges buits i habitatges ocupats sense títol habilitant, supòsits molt restringits. D’altra banda, la transferència de fons públics als propietaris d’habitatges buits es  preveu elevada, ja que difícilment s’arribarà a un acord i les administracions hauran de pagar un “just preu” pels habitatges.

La norma introdueix una disposició final per legislar en un termini màxim de nou mesos el tema dels lloguers abusius, “adoptant mesures que contribueixin a evitar increments de les rendes que es puguin considerar desproporcionats” segons la nova Llei. Aquest aspecte, per la Taula del Tercer Sector és un dels aspectes que a la Llei no s’acaben de recollir com a article propi i per tan, caldrà desenvolupar-lo els propers mesos juntament amb les reserves de sòl per habitatge protegit i les durades de les qualificacions dels habitatges protegits.