La Taula demana més treball conjunt entre tots els agents implicats en l’accessibilitat

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa prop de 4.000 entitats socials, ha presentat aquest dimecres el dossier ‘Accessibilitat i disseny per a tothom: avançar en la igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat”. La presentació s’ha fet en el marc d’un nou debat del cicle ‘Catalunya Social’ que organitza la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya en col·laboració amb el diari Ara i l’Ateneu Barcelonès. Un centenar de persones han assistit al debat d’aquest dimecres.

En el dossier, presentat per Montserrat Garcia, responsable d’accessibilitat d’ECOM, s’hi remarca que l’accessibilitat és un dret i la seva manca és considerada una discriminació i vulneració del dret a la igualtat d’oportunitats. I que és responsabilitat dels poders públics vetllar per ella i perquè tota la ciutadania pugui desenvolupar-se com a tal, inclosa a la comunitat i participant-hi activament. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 500.000 persones amb una discapacitat reconeguda.

Pel què fa a la nova Llei d’Accessibilitat aprovada el passat octubre pel Parlament de Catalunya, el dossier lamenta que aquesta nova Llei hagi nascut sense memòria pressupostària ni estratègies adequades per aplicar-la. .

Un dels exemples és la manca d’una aposta ferma per la formació en la matèria (contemplada vagament al article 57 nova llei accessibilitat), no només a través de màsters o postgraus, sinó incloent-hi assignatures obligatòries als graus universitaris i cicles formatius vinculats, i tanmateix creant oferta de formació no-reglada específica per a professionals en actiu .

Formació que hauria de ser rigorosa i de qualitat, accessible tant econòmicament com en quan a continguts, i dirigida a tots els col·lectius professionals implicats, no només tècnics amb alta qualificació: moltes vegades l’accessibilitat queda truncada en les execucions i acabats de les obres o intervencions.

La Taula del Tercer Sector també alerta dels valors socials que es desprenen de la nova Llei d’Accessibilitat, en la qual es torna a traçar una línia divisòria entre “normals” i “no normals” a l’article 3.d. Contradient els valors del preàmbul (que inclou per primera vegada a una llei la definició de “diversitat funcional”), i obviant en l’articulat que l’accessibilitat és un benefici per a totes les persones i que té a veure, per definició, amb tota aquesta ciutadania i la seva diversitat.

El dossier publicat per la Taula del Tercer Secor lamenta l’intent d’estandarditzar la diversitat (o “estereotipar la discapacitat”) i adverteix de l’evolució a diferents velocitats i per vies diferenciades de l’accessibilitat segons la “disminució” mèdica considerada, la qual cosa provoca que molts col·lectius vegin reconeguts  a nivell legislatiu els seus drets vinculats a l’accessibilitat molt més tard que d’altres.

El dossier ‘Accessibilitat i disseny per a tothom...’ reclama que dissenyar per a les persones, per la ciutadania, implica conèixer les persones i la seva diversitat: la diversitat de maneres de moure’s, percebre, comunicar-se, comprendre, sentir... és per això que les entitats socials catalanes aposten pel treball conjunt de tots els agents implicats i, sobretot, per la participació activa de les persones amb discapacitat en els processos de disseny.

En un moment on sembla irrompre amb força el concepte de “SmartCity”, el disseny i redisseny de ciutats i pobles (i de tots els seus serveis) per adequar-los a les necessitats, inquietuds i característiques de tota la població, a la seva evolució i ineludible diversitat (funcional, cultural, d’edat, gènere, ...) segueix sent el gran tema  en quan a participació ciutadana, i un dels grans “camps de batalla” dels col·lectius de diversitat funcional, malgrat tota la legislació i normativa vigent al respecte.  És precisament en la elaboració de legislació on la participació ciutadana i de les entitats socials és quelcom clau. El dret i la importància d’aquesta participació, del diàleg civil, és quelcom que es reconeix a diferents lleis.

Per la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya un insuficient compromís dels poders públics segueix sent un factor clau per a que a dia d’avui encara ens trobem davant de plans d’accessibilitat que mai es van arribar a complir, tant a nivell local com estatal (com el “I Plan Nacional de Accesibilidad 2004-2012” ), o d’una ampliació de terminis perpètua (com fa la nova Llei Catalana amb els plans d’accessibilitat municipals). Malgrat que Espanya és un dels països amb major nombre de lleis, normes i estàndards tant sobre accessibilitat com sobre diversitat funcional, la realitat ens mostra que quotidianament moltes persones  han de fer front a nombroses barreres i  discriminacions de tot tipus.

En el dossier presentat avui a l’Ateneu Barcelonès recorda que l’Accessibilitat és una inversió que millora la qualitat de vida de tota la població, quelcom que ajuda a garantir l’exercici de drets humans i, alhora, promou una reactivació de diferents sectors econòmics i de I+D+i (investigació, desenvolupament i innovació). Per a la Taula del tercer Sector Social de Catalunya, l’accessibilitat és clau per avançar en la igualtat d’oportunitats de les persones amb discapacitat i sovint no es prioritza ni es dota ni de pressupost ni estratègies adequades perquè esdevingui una realitat per a tota la ciutadania.