La Taula demana intensificar la mirada de gènere en la lluita contra la pobresa

La Taula d’entitats de Catalunya ha demanat aquest dimarts que s’intensifiqui la mirada de gènere en la lluita contra la pobresa. Enfocar la pobresa amb perspectiva de gènere va més enllà d’un enfoc quantitatiu. No és només que la pobresa afecti més les dones, sinó que existeix una relació directa entre el procés d’empobriment i el gènere. La Taula del tercer Sector ha fet aquesta demanda en el marc d’un nou debat del cicle ‘Catalunya Social titulat que compta amb la col·laboració del Diari Ara i l’Ateneu Barcelonès.

En el debat d’avui la periodista Elisenda Rovira i la vicepresidenta de la Taula del Tercer Sector i representant d’ECAS, Sònia Fuertes, han presentat el dossier ‘La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere’. I posteriorment han participat en el debat: Fina Rubio, presidenta de Fundació SURT i de DDIPAS, Mercè Darnell, cap de Programes i Serveis de Càritas Diocesana de Barcelona, i Paola Contreras, representant de Mujeres Pa´lante.

El dossier presentat avui aporta una perspectiva general sobre la feminització de la pobresa a Catalunya en els últims anys, analitzant les raons econòmiques i socials d’aquest fenomen i les seves conse­qüències. El dossier alerta que les conseqüències de la crisi econòmica afecten, per descomptat, tant homes com dones, però les desigualtats de gènere fan que ambdós sexes pateixin la pobresa de manera diferent, amb causes i conseqüències específiques. El dossier ressalta la importància de treballar des de l’empoderament de la persona (i la importància que pot tenir el Tercer Sector Social en tot aquest procés) per intentar revertir aquesta situació.

Per la Taula d’entitats del Tercer Sector, una gran part de la pobresa de les dones està condicionada pel gènere, és a dir, que les trajectòries vitals d’homes i dones tenen fets distintius i riscos determinats que fan que, en termes probabilístics, la pobresa acabi afectant més les dones que els homes. Per tant, un enfoc adequat hauria de tenir en compte no només l’accés a recursos materials (ingressos), sinó també simbòlics (estatus) i relacionals (xarxes).

Si parlem de xifres cal destacar que:

• Taxa pobresa: La taxa de risc de pobresa ha augmentat és del 20,9%, segons les últimes dades de l’Idescat. L’augment global, però, en realitat reflecteix un increment de gairebé tres punts en la taxa femenina (del 18,8% al 21,6%) i una lleugera disminució en la taxa masculina (d’un 20,7% a un 20,2%).

• Famílies monoparentals: La taxa de pobresa en llars on hi viuen famílies monoparentals  és de 42,8%. Aquesta taxa ha disminuït una mica respecte l’any anterior, que era del 43,3%, però segueix sent la més elevada amb diferència. Més del 90% de les famílies monoparentals catalanes estan encapçalades per dones arreu de Catalunya.

• Treballadores pobres: Un 11,7% de la població treballadora a Catalunya està en risc de pobresa. Aquest fet, però, també afecta més la població femenina (un 13,1% respecte un 10,5% en el cas dels homes).

• Bretxa Salarial: Les últimes dades disponibles indiquen que el guany mitjà anual per treballador és de 24.253,73 euros en el cas dels homes i 20.740,55 en el cas de les dones. La major desigualtat es produeix en els contractes indefinits, amb una diferència de pràcticament 8.000 euros bruts anuals en el sou d’un home i el d’una dona.

• Treball no remunerat: Les dones dediquen el doble de temps que els homes a les tasques de la llar i la família, que inclouen la cura de persones, el manteniment dels equipaments, la neteja o la cuina, per exemple. El total de temps que es dedica aquestes tasques és gairebé tan elevat com el que es destina al treball remunerat (21:21h i 23:13h setmanals, respectivament.

El dossier presentat avui també denuncia que les principals causes de la pobresa femenina són la menor participació de les dones en el mercat laboral i el no reconeixement econòmic ni social d’altres feines que assumeixen les dones de manera majoritària (essencialment, tasques de cura i manteniment de la llar). Aquests dos factors combinats suposen una vulnerabilitat major de les dones en totes les etapes de la vida, tant si són laboralment actives com si cobren prestacions. Alhora, la discriminació de les dones en el mercat laboral i la necessitat de conciliació de les feines remunerades amb les tasques de cura fa que les dones tinguin una menor taxa d’ocupació, jornada laboral, temporalitat i salaris. Això provoca que, de mitjana, cotitzin menys, cosa que fa que tinguin menys ingressos quan cobren la prestació d’atur o una pensió contributiva.