La Taula del Tercer Sector vol millores en l’atenció en salut mental d’infants i adolescents

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social ha presentat l’informe ‘L’atenció en salut mental dels infants i adolescents. Noves respostes per afrontar un repte creixent’ en el marc d’un nou debat del cicle ‘Catalunya Social’ celebrat a l’Ateneu Barcelonès. El dossier ha estat presentat per Anna Suñer, coordinadora de la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT) i en el debat posterior amb expertes d’entitats socials hi ha participat: Carme Grifoll, directora de la Fundació Nou Barris (Fòrum Salut Mental), Marta Poll, directora de la Federació Salut Mental Catalunya i Carme Calafat, directora de l'àrea d'infància, família i gènere d'ABD Associació Benestar i Desenvolupament (FEDAIA i FCD).

L’informe sosté que cada vegada més hi ha més situacions detectades de problemes de salut mental entre els infants i adolescents, però presenten una major complexitat que requereix d’un treball més coordinat i en xarxa de  parts/agents implicats. L’informe sosté que cal definir un abordatge integral, pensant en la persona que fa la consulta i la seva família, i amb una millor definició de les funcions de cada part.

L’informe constata que les transformacions socials del moment repercuteixen en l’infant i dificulten alguns aspectes de les diferents etapes evolutives de la infància i adolescència. I que, per tant, tenen un impacte en la seva salut. Aquesta situació es constata a través de:

• Un increment dels infants que acudeixen als serveis de la xarxa de salut mental infanto juvenil.
• Per un augment en el nombre de menors diagnosticats amb algun trastorn mental.
• Per un augment de la complexitat dels diagnòstics atès a una major incidència dels factors socials.

L’informe presentat pretén aportar mesures concretes per millorar el model de la xarxa de salut mental perquè sigui capaç de donar resposta a l‘augment de les demandes, però que aquestes siguin abordades d’una manera més coordinada i des d’una òptica interdepartamental.

L’informe de la Taula del Tercer Sector revela que la xarxa pública per a l’atenció de casos d’infància i adolescents està saturada, entre d’altres, pels motius següents:

• Perquè la crisi econòmica ha conduït a un augment en la demanda en les consultes en els serveis públics de salut i salut mental.

• Perquè la inversió en polítiques socials destinades a afavorir el benestar de la infància a Espanya i Catalunya és molt inferior a la mitjana europea. (La mitjana d’aquesta inversió en la Unió Europea es troba en el 2’2% del PIB (Producte Interior Brut). A Espanya, la inversió descendeix a un 1’4% i a Catalunya a un 0’9% (FEDAIA, 2015).

L’informe de la Taula del Tercer Sector alerta que els professionals dels diferents serveis de salut mental per a infants i adolescents, entre els quals hi ha els professionals que treballen en entitats socials, detecten un augment de demandes i motius de consulta per alteracions de la conducta, gestos auto-lítics, fracàs escolar, conductes disruptives o manifestacions i situacions de crisi per ansietat (les quals s’observa que sovint no es corresponen amb gravetat de la patologia i a la urgència en que es realitza la consulta). De la mateixa manera, es constata un increment de patologies greus acompanyades de factors psicosocials que incideixen i agreugen el quadre clínic alhora que fan més complexa la intervenció psicoterapèutica.

Les xifres:

• L’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) revela que el 4’2% dels infants catalans de 4 a 14 anys té probabilitats de patir una malaltia mental.

• El 6’2% dels infants de 0 a 14 anys han visitat a un professional de la psicologia en el darrer any.

• Pel que fa als 54 Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Catalunya, el 2015 van atendre a 70.521 infants; el 5% dels menors catalans, amb una proporció molt desigual entre nens i nenes (dels infants atesos, el 63% van ser nens).

• El 2015, l’edat amb que els infants acudeixen a la seva primera visita en aquestes va avançar als 10 anys (hi ha una tendència a què aquest primer contacte sigui cada vegada més primerenc).

• A un 80% dels infants atesos pel servei se li ha prescrit algun tractament amb fàrmacs, i a un 20% amb psicofàrmacs.

• Pel que fa als 34 serveis hospitalaris de salut mental de Catalunya, durant el 2015 va haver un total de 1.844 altes, constatant-se un augment del 27% respecte l’any anterior.

El dossier planteja un seguit de factors que dificulten l’èxit del model de xarxa de serveis de salut mental projectada en el Pla Integral d’atenció amb trastorns mentals i addiccions (Generalitat de Catalunya), tot i que es reconeix l’esforç que s’està fent per dur a terme el Pla integral:

• Es detecten tota una sèrie d’elements que dificulten dur a terme una col·laboració interdepartamental efectiva. Hi ha pocs espais de reflexió i coordinació pels professionals, es fa necessari una major comunicació entre serveis ja que la seva absència propicia la inseguretat dels usuaris i dels familiars respecte a decidir quina és la millor intervenció, així com impossibilita una atenció holística.

• Es constaten buits assistencials i duplicitats en el desplegament territorial del conjunt de la xarxa.

• Per tant, en conjunt s’identifica un model poc psicosocial, centrat excessivament en l’atenció ambulatòria i en el tractament clínic  i farmacològic d’alguns diagnòstics; i amb poques accions destinades a la psicoteràpia, al treball en xarxa i a la integració en la comunitat.

• Es constata una mancança de recursos i eines per abordar les necessitats de la població i les problemàtiques vinculades a la salut mental en relació al volum de la demanda.

• Hi ha un increment de necessitats vinculades a la salut mental en la petita infància, que no són ateses pels recursos més escaients, bé per una saturació d’aquests o bé per la manca de serveis específics.

• No hi ha suficient formació específica per als professionals i no existeix un llenguatge comú entre els diferents àmbits implicats en la salut mental d’infants i adolescents.

• Manca suport a les famílies, ja que no disposen de serveis d’assessorament, informació, orientació o acompanyament adequats, així com tampoc de suport psicològic i emocional.

L’informe presenta un seguit de propostes per a la millora del model d’atenció de la xarxa de salut mental centrat en aquests àmbits principals:

• Equitat territorial:
• Coordinació, treball en xarxa i xarxes de coneixement
• Accessibilitat i necessitat de recursos d’acord amb l’etapa evolutiva i els factors socials:
• Prevenció i promoció
• Formació, especialització i competències professionals

Per la Taula del Tercer Sector és molt important que el Pla de Salut Mental 2016-2020 aprovat pel Govern català fa 7 mesos “no quedi en paper mullat” i permeti generar un model d’atenció integral i interdepartamental per a una millor atenció de les persones afectades. El mateix temps, espera que el Tercer Sector Social tingui un paper important en el desplegament del Pla.