La Taula del Tercer Sector demana un pla interdepartamental per a l’atenció als expresos

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha reclamat avui que el Govern català creï i posi en marxa un Pla Interdepartamental per a l’atenció als exreclusos. La Taula del Tercer Sector considera que no són suficients els recursos ordinaris ja existents (d'ocupació, serveis socials, sanitat, habitatge, educació, etc.), sinó que Catalunya ha de disposar d’un pla específic per a l’acompanyament i el suport a les persones que surten de la presó, a semblança del que fan altres països europeus. La Taula del Tercer Sector ha fet aquesta demanda en un nou debat del cicle ‘Catalunya Social’ i que s’ha celebrat a l’Ateneu Barcelonès. L’informe ‘ La reinserció postpenitenciària, una terra de ningú’, ha estat presentat per Pilar Heras, professora i coordinadora del Grup de Recerca de Pedagogia Social per a la cohesió i la inclusió socials (GPS) de la Universitat de Barcelona, i en el debat amb experts d’entitats socials hi han intervingut: Núria Fabra, membre de la Taula de Participació Social del Departament de Justícia, Sònia Fuertes, membre de la comissió d'àmbit penitenciari i execució penal d'ECAS, i Raquel Casanovas, membre del projecte David de la Fundació Marianao.

Actualment l’atenció postpenitènciària és una terra de ningú, on només hi actuen de forma altruista i voluntarista algunes entitats socials amb molt poc suport de les Administracions. Moltes de les persones que surten de la presó tenen greus dificultats per reinserir-se a la societat, per manca de xarxa familiar i social, manca de possibilitats de treballar i accedir a un habitatge, problemes afegits de salut mental o drogues, i pels efectes psicològics de la ‘presonització’.

Per a la Taula del Tercer Sector l’atenció postpenitenciària ha d’esdevenir una política social, perquè el col·lectiu dels expresos és un dels més vulnerables de la nostra societat. Per mitjà d’aquesta nova política social se’ls hauria de garantir el dret a la igualtat d’oportunitats, perquè no es vegin abocats a reincidir en conductes delictives; mesures de discriminació positiva en àmbits com la inserció laboral, l’accés a l’habitatge, la formació o els serveis de salut; i un sistema de protecció social específic que en garantís un acompanyament social i educatiu de qualitat.

Aquesta nova política social s’hauria d’articular en forma d’un pla interdepartamental, a semblança d’altres plans interdepartamentals ja existents, com els que s’adrecen als joves extutelats, o a les persones amb problemes de salut mental. El caràcter interdepartamental hauria de facilitar i garantir la implicació de tots els Departaments de la Generalitat en l’atenció als exreclusos, ja que fins avui només el Departament de Justícia se’n sent responsable.

També hauria de comptar amb la coresponsabilitat i compromís del Tercer Sector, de les Administracions Locals i del teixit econòmic, i aquest treball compartit es podria articular per mitjà de la Comissió Interinstitucional per a la Reinserció Social (CIRSO) que està inactiva des de fa cinc anys.

Tot i que per posar en marxa un pla d’aquestes característiques caldria acompanyar-lo d’una dotació pressupostària específica, la Taula del Tercer Sector remarca que es tractaria d’una inversió econòmica rendible per a la Generalitat, perquè la reinserció social significaria menys reincidència i menys reingressos a la presó. Acaba essent molt més barat invertir en la reinserció social dels expresos, que no en recursos de punició i privació de llibertat. I, a més, això acaba revertint d’un forma molt més efectiva en la millora de la convivència, de la seguretat ciutadana i, en definitiva, de les capacitats inclusives de la nostra societat.

A Catalunya, a finals d’abril hi havia 9.208 empresonats, dels quals 1.194 (un 12,97%) eren preventius i 8.014 (el 87,03%) eren penats. Cal tenir en compte que és una xifra decreixent des de l’any 2012, no per disminució dels índexs de delinqüència ni despenalogització del codi penal, sinó per criteris d’organització més favorables a l’excarceració.

Pel que fa a la llargada de les penes, que és de les més altes d’Europa, només un 38% són inferiors a 3 anys, un 52% estan entre 4 i 10 anys, i el 10% compleixen penes superiors a 10 anys. La taxa de població encarcerada de Catalunya es troba entorn a 123 persones per cada 100.000 habitants, mentre que és de 144 a l’Estat Espanyol. A nivell europeu trobem molta disparitat: des de les 60 de Dinamarca, les 80 d’Holanda, o les 90 d’Alemanya, a xifres superiors com la d’Anglaterra i Gal·les, entorn a les 140.

Si analitzem el nombre de persones alliberades en el 2014, veiem que 4.739 persones van sortir de presó al llarg de l’any, de les quals només una quarta part van finalitzar la condemna des de la llibertat condicional. Només un 20% dels penats es troben classificats en 3er grau.

L’índex de reincidència es manté sobre el 45%. Cal assenyalar que baixa al 15% en el cas de les persones que passen per processos de transició a la comunitat, és a dir, que compleixen una part de la condemna en tercer grau o en llibertat vigilada, mentre que en l’alliberament des de primer o segon grau la reincidència s’enfila per sobre del 50%.