La Generalitat presenta uns pressupostos amb la mateixa despesa social que fa 10 anys

El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas Colell va presentar aquest dimecres al Parlament el projecte de Pressupostos pel 2015. El govern preveu una despesa de 22.400 milions, mentre que la partida d'ingressos previstos via transferència de l'Estat és de 19.000 milions. És a dir, que hi ha un decalatge de 2.500 milions d'euros entre les dues partides, dels quals 2.184 milions depenen de la negociació amb l'Estat.

La despesa social, que inclou els departaments de Salut, Ensenyament i Benestar i també la renda mínima d’inserció, passa de 14.442 a 15.014 milions, i manté el pes sobre el pressupost total. D’un 71,1% aquest any 2014 passa a un 71,2%. Són 2.033 euros per habitant, per sota del nivell del 2004 tenint en compte la inflació. Salut, que té el pressupost més gran, creix un 1,5%, per sota de la mitjana del Govern. Deixant de banda la recuperació de la paga extra dels funcionaris, de fet, fins i tot hi ha un lleu retrocés del 0,3%. Ensenyament creix un 6,9%, amb 285 milions més. Sense la paga extra, però, l’increment és del 0,4%, amb 16,4 milions. Pel que fa a Benestar, el pressupost augmenta un 10,6%, amb 173,3 milions més, però 152,2 corresponen a un canvi comptable i 10,8 més a la recuperació de la paga extra. A banda d’això, el creixement és de 10,3 milions. La renda mínima d’inserció manté exactament el mateix pressupost.

El pressupost del Departament de Benestar creix en 34 M€ (+1,7%), fins als 2.012 M€, dels quals una bona part corresponen a canvis comptables i 10’8 M€ a la recuperació de la paga extra. Els increments reals més significatius són els següents:

a/ subvencions per a les famílies amb fills a càrrec: 2 M€ més

b/ infància i adolescència: 4 M€ més

c/ pobresa i inclusió: 4 M€ més

S’afegeix a la Cartera de Serveis Socials una nova prestació de servei de distribució d’aliments, que reconeix una activitat ja existent i que el fet que passi a formar part de la Cartera facilitarà que els circuits administratius siguin més eficients i que les entitats socials s’hagin de coordinar millor amb els serveis socials bàsics.