Indignació per la sentència del Suprem sobre el 0,7% de l’IRPF

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa més de 3.000 entitats socials catalanes, considera  inadmissible la Sentència del Tribunal Suprem en la qual desestima el recurs presentat per la Generalitat de Catalunya en què reclamava la gestió dels fons  procedents del 0,7% de l’IRPF per a finalitats socials. La sentència conclou, malgrat que 13 sentències anteriors del Suprem i el Constitucional deien el contrari, que l’Estat sí que té competències per a la distribució d’aquests fons perquè no van destinats a l’assistència social. La Taula del Tercer Sector denúncia que en les darreres convocatòries l’Estat va eliminar el concepte d’”assistència social’ de les bases de les subvencions per esquivar aquestes sentències desfavorables del Constitucional i del Suprem, malgrat que és evident que el conjunt de les entitats beneficiaries d’aquestes subvencions es dediquen a l’assistència social, i que els projectes subvencionats tenen tots relació amb l’assistència social, un matèria de competència exclusiva de les Comunitats Autònomes. Es tracta d’una trampa jurídica de l’Estat que la sentència coneguda obvia completament.

Davant la sentència coneguda del Suprem la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya denuncia el profund desconeixement que mostra el Tribunal Suprem en relació a l'activitat i intervenció social de les entitats socials de Catalunya i d’Espanya. I que aquesta sentència suposa una contradicció en relació a les 13 sentències precedents que reconeixien i respectaven el marc competencial.

La Taula del Tercer Sector alerta, a més, que si es manté el model actual una seixantena d’entitats socials catalanes deixarien de rebre prop de 13M€ procedents dels fons de l’IRPF, malgrat que Catalunya és la Comunitat Autònoma que més aporta al fons anual del 0,7% de l’IRPF, ja que el model actual limita la distribució d’aquests ajuts a les entitats que siguin d’àmbit estatal, deixant fora les que actuen només en l’àmbit local o autonòmic.

El Tribunal Suprem ha desestimat un recurs contenciós-administratiu de la Generalitat de Catalunya contra el Reial decret que regula el sistema de repartiment estatal del de fons a les entitats socials mitjançant el 0,7% de l’IRPF.

La  Sentència del Suprem conclou que l'atribució de fons per atendre qüestions d'assistència social "fa referència a totes aquelles activitats que tendeixen a atendre estats de manca o necessitat que no tenen cobertura mitjançant altres títols específics" i creu que té "un caràcter subsidiari" o "complementari" a les competències autonòmiques. A més, subratlla que el requisit de supraterritorialidad que estableix la regulació de les ajudes reforça el fet que les finalitats que es persegueixen amb aquestes ajudes "no poden aconseguir-se adequadament en l'estricte àmbit autonòmic".

El recurs presentat pel Govern català, i el qual donava suport la Taula del Tercer Secor, considerava, a més de defectes formals en la regulació, que el sistema estatal de repartiment de fons suposava una irrupció de l'Estat en les competències autonòmiques d'assistència social.

La Sentència coneguda contradiu les 13 sentències anteriors del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem donant la raó a la Generalitat en aquest tema.

Catalunya ha manifestat sempre la seva voluntat de gestionar els fons provinents del 0,7% per a programes socials, d’acord amb les competències exclusives que li atorga la Constitució Espanyola en l’àmbit de les polítiques socials. En 13 ocasions diferents en els últims vint anys, el Suprem i el Constitucional havien dictat sentències dient que l’Estat no és competent per gestionar i distribuir aquestes subvencions, sinó que ho han de fer les Comunitats Autònomes.