Gonzalo Rodríguez Aguirregoitia, president de Sareen Sarea

1.- Quin ha estat el procés de constitució de Sareen Sarea, i en quin moment es troba actualment l'organització?

És un moment important per a nosaltres després d'un treball d'alguns anys en els quals diferents xarxes del Tercer Sector social d'Euskadi ens hem reunit, conegut, reflexionat i projectat un treball conjunt. En aquest temps hem fet aportacions a les polítiques socials, hem participat coordinadament en espais públics i hem tingut algunes dificultats, però hem experimentat el potencial de la nostra unió en el clar i comú objectiu de contribuir, des de la nostra funció pròpia, a una societat més inclusiva i solidària.

SAREEN SAREA, som la xarxa que aglutina a la majoria de les xarxes del Tercer sector social a Euskadi amb vocació d'integrar a la totalitat. En aquests moments formada per: HARRESIAK APURTUZ, GIZATEA, REVES EUSKADI, HIREKIN, FEVAS, HIRUKIDE, ONCE, *LARES, *EUSKOFEDERPEN, *FEDEAFES, EHLABE, ELKARTEAN i EAPN EUSKADI.

En la situació actual, ja  estem mconstituïts formalment, amb dinàmica de treball conjunta i amb equip tècnic propi de la xarxa estem en condicions de desenvolupar totes les dimensions pròpies d'una xarxa de xarxes a Euskadi.

2.- Quins reptes i objectius principals us plantegeu per a aquests propers anys?

Naixem amb una missió clara, la promoció d'una societat cohesionada, inclusiva i participativa; orientada cap a la defensa i impuls dels drets i la participació de les persones en tots els àmbits. I ho pretenem fer enfortint i consolidant la realitat del Tercer sector social i en relació directa amb les administracions públiques competents i amb tots els agents socials.

Si mirem al futur, ens agradaria, una SAREEN SAREA que promgui i defensi els drets de les persones, especialment d'aquelles en situació de major vulnerabilitat, que participa de forma decisiva en la construcció d'una societat cohesionada, inclusiva i participada, que facilita i fa realitat la participació de les persones i que ho fa amb els diferents agents de l'àmbit social i polític.

Tot això basat en els nostres valors propis, valors identitaris per a nosaltres, compartits amb moltes altres persones, organitzacions, administracions… i que reflecteixen les claus de la societat futura en la qual ens obstinem i per la qual treballem dia a dia. Valors com la solidaritat, pluralitat, transparència, independència, igualtat, compromís, coherència, cooperació… tots i cadascun carregats de contingut i que es converteixen en brúixoles d'orientació en el nostre caminar.

3.- L'11 de desembre s'ha presentat el llibre Blanco del Tercer Sector Social a Euskadi. Quina realitat dibuixa i quin diagnòstic fa de les entitats socials basques? s'aporten recomanacions?

És un excel·lent i molt necessari treball de l'Observatori de Tercer Sector del País Basc que ens permet conèixer la realitat i les dimensions d'aquest,  els seus principals característiques i llacunes i sobretot ens defineix reptes importants i recomanacions de futur. Una bona eina per a les entitats i les xarxes del Tercer Sector Social d'Euskadi.

Algunes dades globals: 3.500 organitzacions, 125.000 persones voluntàries, 36.000  persones contractadess (4% de la població ocupada de la CAPV), 1.451 milions d'euros gestionats, 2,2% del PIB de la CAPV, 55,51% finançament públic, 44,68% finançament privat, 38,13% finançament propi.

I ens planteja uns reptes importants de futur immediat, dels quals m'atreveixo a assenyalar alguns: potenciar els nostres senyals d'identitat, preservar la diversitat del sector, impulsar l'equilibri de funcions i l'orientació transformadora, incrementar la connexió amb la ciutadania i reforçar la base social, garantir la transparència, etc.

4.- Aquests últims anys ha impulsat una millora de les modalitats de cooperació públic - privada en l'àmbit de la intervenció social. Quins són aquestes millores?

Des de SAREEEN SAREA apostem per una clara col·laboració públic-social, de les administracions públiques competents i les entitats socials. Així ho recull el nostre ordenament jurídic i futura llei del Tercer Sector Social d'Euskadi.

La provisió de serveis a la ciutadania forma part de la nostra acció des de l'origen com un mitjà important, articulat amb la resta de funcions, per dur a terme la nostra missió.. I ha constituït el principal mitjà per respondre a les necessitats i, al mateix temps, reclamar i construir drets, en col·laboració amb la iniciativa pública, fins a consolidar un sistema de serveis socials, de responsabilitat pública i iniciativa compartida. El desenvolupament de la figura de “concert social” com recull la llei basca de serveis socials és fonamental i fer-ho amb el suficient consens ens sembla imprescindible.

5.- En l'àmbit de la incidència política i la interlocució amb el Govern Basc i altres administracions , què altres objectius us heu marcat?

No solament amb el Govern Basc si no amb el conjunt de les administracions públiques. La nostra experiència de gairebé sis anys de participació en les taules de diàleg civil no situen amb realisme en la importància i les possibilitats d'aportar en totes les fases del procés d'elaboració de les polítiques socials i amb tots els agents que intervenen en aquest: partits polítics, agents socials, parlamentaris, governants, etc.  El situar una part important d'aquesta interlocució a les xarxes i en Sareen Sarea ha possibilitat claredat en les propostes i una major incidència en les polítiques socials. Ens plantegem en aquest moment avançar cap a espais estructurats, com el diàleg civil, on la relació amb el públic sigui més de concertació.

6.- En quins aspectes pot ser més profitosa la col·laboració i el diàleg futurs entre Saren Sarea i la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya?

El diàleg i la relació entre ambdues s'ha produït de manera més o menys informal des dels primers moments de gestació de Sareen Sarea. En la situació actual s'han establert canals de comunicació més estables i que possibilitaran avançar en aquells reptes i objectius compartits. Apunto dos d'aquests que em semblen importants en el curt termini. El model de relació amb les administracions públiques en la prestació de serveis i les amenaces sobre el mateix que ens poden plantejar alguns canvis legislatius.  I d'altra banda la nostra connexió amb la ciutadania i els recents canvis i noves experiències en moviments socials.