Front comú en la lluita contra la pobresa energètica
03/11/16
Front comú en la lluita contra la pobresa energètica
Reclamen a les empreses subministradores que es comprometin a garantir l’accés als subministraments bàsics als col·lectius vulnerables.
Prop de 400 persones i 80 ponents nacionals, estatals i internacionals participen, entre avui i demà, en el I Congrés Català de Pobresa Energètica, que té lloc a la Fira Sabadell. El Congrés està organitzat pels ajuntaments de Sabadell, Barcelona i Badalona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’associació Ecoserveis i la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.
El I Congrés de Pobresa Energètica s’ha organitzat com un espai de debat i reflexió entorn de la lluita contra la vulnerabilitat energètica i s’ha convocat amb l’objectiu d’oferir solucions a problemes concrets. Ofereix diverses activitats de debat i reflexió paral·leles, en què es tracten els reptes i dilemes que es presenten al voltant de la problemàtica de la lluita contra la pobresa energètica.
Aquest dijous, les 7 institucions organitzadores del Congrés han fet pública una declaració institucional en la qual escenifiquen una front comú en la lluita contra la pobresa. En la presentació de la declaració institucional hi han participat: Juli Fernàndez, alcalde de Sabadell; Ada Colau, alcaldessa de Barcelona; Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona; Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona; Marta Garcia, presidenta d’Ecoserveis, i Oriol Illa, president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.
La declaració institucional denuncia que durant els últims 8 anys els indicadors socioeconòmics referents a les desigualtats i la qualitat de vida de la població han empitjorat a resultes de la crisi econòmica iniciada l’any 2008. En són un clar exemple la pobresa material severa, que ha passat d’un 2,3% el 2008 al 6,7% el 2015 (segons l’Idescat), o la taxa d’atur, que se situa en el 15,9% a Catalunya (segons l’EPA).
Segons dades de l’Idescat, el 2015 a Catalunya hi havia 645.000 persones que manifestaven tenir dificultats per mantenir l’habitatge a la temperatura adequada. Aquesta xifra representa un increment de 260.000 persones en tan sols dos anys. Segons dades europees (Eurosurveillance) l’Estat Espanyol és, des de fa uns anys, un dels estats que pateix una mortalitat addicional més alta a l’hivern de tota la Unió Europea.
Els ajuntaments i les entitats han constatat la necessitat de reforçar les actuacions que ataquin les causes de la pobresa energètica: la mala qualitat dels habitatges, l’atur i els baixos ingressos de les unitats de convivència, la disminució de les prestacions socials, el desconeixement de la població a l’hora de gestionar els seus subministraments i l’elevat preu de l’energia.
De fet, coneixedors de les necessitats del veïnat i de la manca de possibilitats de capgirar la seva situació de permanent dependència, els ajuntaments –com a administració més propera a la ciutadania– i les entitats del tercer sector han hagut d’iniciar la resposta tant a les necessitats immediates com a l’inici de serveis de caràcter més preventiu. Alhora, constaten que estem davant d’una situació d’urgència social generalitzada a tot el país, que ha de trobar una resposta sòlida i adequada.
La declaració institucional presentada avui i signada pel món local i entitats socials reclama:
• La màxima implicació de totes les administracions catalanes, les entitats i els col·lectius socials per actuar preventivament contra la pobresa energètica.
• Que l’Estat Espanyol reguli la protecció dels consumidors vulnerables, tal com li exigeixen les directives europees 2009/72/CE i 2009/72/CE relatives al mercat intern de l’electricitat i el gas, respectivament.
• Que no es suprimeixi normativa en favor de la lluita contra la pobresa energètica.
• Que la Generalitat continuï desplegant els procediments pendents en la matèria, incloent mesures que agilitin els protocols d’actuació, establint convenis amb les companyies subministradores d’aplicació a tot el territori i assignant els recursos econòmics necessaris que estableix la normativa.
• Que les empreses subministradores es comprometin a garantir l’accés als subministraments bàsics de tota la població i es coresponsabilitzin en la lluita contra la pobresa energètica, d’acord amb el que estableix la Llei 24/2015.
• Que les institucions públiques dotin de recursos que facin possible una acció pública preventiva en l’àmbit de la pobresa energètica.
• Que s’elabori un diagnòstic real de la situació que permeti acotar el perfil socioeconòmic de les persones afectades, millorar la qualitat de les dades primàries sobre pobresa energètica i identificar més detalladament les relacions de causa-efecte de la pobresa energètica, per tal d’avançar en el diagnòstic de casos de pobresa energètica per part dels agents que treballen directament amb els usuaris.
• Que s’elabori una Estratègia Catalana de Pobresa Energètica que fixi uns objectius mínims a assolir i serveixi de guia per a gestionar la pobresa energètica a tots els nivells d’intervenció (regions, municipis, Tercer Sector) amb una base comuna.
• Que s’ofereixin eines i mecanismes de suport tècnic i assessorament als agents socials que identifiquen i gestionen les situacions de pobresa energètica.
En el marc del I Congrés Català de Pobresa de Pobresa Energètica, des de l’àmbit local i el Tercer Sector es reafirma el compromís per donar suport al veïnat en situació de vulnerabilitat, destinant recursos propis, apoderant usuaris i impulsant iniciatives de suport mutu. Alhora, alerten que la pobresa energètica és una xacra social conseqüència del desenvolupament d’un model constructiu i energètic que només podrem eradicar si trobem solucions conjuntes.
