Entrevista a Miquel Sàmper, president del Consell de l'Advocacia Catalana

1.- Què pot aportar el conveni signat amb la Taula del Tercer Sector per a la defensa dels drets socials en un moment com l’actual? Quins resultats n’espera?

La Taula del Tercer Sector aporta el coneixement de la problemàtica social, ja que les 4.000 entitats a ella afiliades li subministren la informació necessària per poder establir una acurada i, de ben segur, encertada diagnosi de l’estat del “compliment” per part de l’Estat dels drets socials reconeguts a la Constitució i a les lleis corresponents. Amb la signatura del conveni, a aquesta tasca de “localització” de la problemàtica en matèria de drets socials, ara se li suma la funció d’informació pròpiament jurídica, i reparadora o pal·liativa en els organs administratius o fins i tot jurisdiccionals, que és la que ha d’aportar l’Advocacia Catalana. Els resultats seran positius, segur, perquè ambdues institucions ja defensen, des de diferents òptiques, les posicions a la societat de les persones més vulnerables i necessitades de protecció; la suma de tant capital humà redundarà en coses bones pels ciutadans de Catalunya.

2.- Les noves taxes judicials poden dificultar l’accés a la justícia a les persones amb menys recursos. Quines vies de solució proposen per evitar-ho?

En aquest cas, les taxes a qui més colpegen és a les classes mitjanes i no als qui tenen menys recursos, perquè estan aixoplugats pel benefici de justícia gratuïta. Els advocats catalans han plantejat qüestions d’inconstitucionalitat en diferents assumptes privats, que en el seu dia hauran de tenir resposta per part del TC i per la seva banda, el Consell de l’Advocacia Catalana té recorreguda l’Ordre Ministerial que regula el pagament de les taxes judicials. Malgrat tractar-se d’una qüestió de màxima rellevància jurídica i urgència social, el TC no està donant una resposta ràpida, com seria desitjable, i per tant el principi de tutela judicial efectiva reconegut a la Constitució, a dia d’avui no es compleix a l’Estat Espanyol. Cal dir, a títol d’exemple, que el TC francès ha retirat recentment les taxes judicials que havia creat el govern de Nicolas Sarkozy. L’Advocacia Catalana arribarà on calgui per tal de recuperar el “dret a un jutge” de tots els catalans, i si el TC no dóna una resposta adequada, la buscarem al Tribunal Europeu de Drets Humans, ja que l’article 6 de la Convenció Europea de Drets Humans exigeix l’existència d’un “judici equitatiu”. Per tant, i tenint en compte que estem davant d’una competència de caire estatal, i en l’actualitat el diàleg amb el Ministeri de Justícia és si més no difícil, més que de vies de solució, hauríem de parlar d’accions per tal de vèncer o flexibilitzar el rígid posicionament del Ministre.

3.- El govern central prepara canvis en la Llei Demarcació i Planta Judicial que pretén concentrar en les capitals de província tota l’organització judicial, suprimint de manera definitiva els partits judicials com a base de l’organització i, de retruc, els jutjats del territori que tots coneixem (jutjats de pau, audiències provincials, jutjats socials, els penals…). Quin impacte per Catalunya pot tenir aquesta reforma?

És una altra aberració del Ministeri de Justícia que vol rematar la poca tutela judicial efectiva que queda després de la Llei de Taxes; imaginin que un ciutadà de la Vall d’Aran hagi d’anar a litigar a Lleida (pel port de la Bonaigua), que un de Berga ho hagi de fer a Barcelona (90 quilòmetres), o que un de Puigcerdà ho hagi de fer a Girona (per la Collada de Tosses). És inacceptable, ja que és un doble impediment, per la distància i el temps, i pel cost en diners que suposa; tot plegat, i sumat a les taxes, mutila el principi més vital de l’Estat de Dret que no és altre que la igualtat de tots els espanyols davant de la justícia. Amb aquestes dues mesures del Sr. Ruiz-Gallardón es creen justiciables en funció de les seves rendes i en funció del seu lloc de residència. Des del meu humil punt de vista, les mesures del ministre són les més regressives de la història moderna espanyola, i el converteixen, sens dubte, en el pitjor Ministre de Justícia de la democràcia; ningú farà tan mal com ha fet ell a l’Estat de Dret.

4.- El Congrés dels Diputats va rebutjar fa uns dies la proposta del Parlament de Catalunya sobre la dació en pagament i les segones oportunitats (després de 2 anys). Com podem seguir batallant per canviar aquesta legislació anòmala en el context europeu?

És molt difícil que el PP prengui iniciatives financeres que vagin en contra dels postulats i interessos del lobby bancari, i faig aquesta afirmació per que l’he deduïda arran de dues reunions amb el Ministeri d’Economia, i me la va confirmar la pròpia Associació de Banca Espanyola (ABE). La inacció en el tema de l’habitatge, és una greu irresponsabilitat i una falta de resposta a un dels problemes socials més greus que pateixen els ciutadans. La causa de l’esclat de la bombolla és, entre d’altres, una inèrcia permesa i fins i tot impulsada pels poders públics, i aquests, com a primers responsables haurien de donar sortida al sobre endeutament que pateixen les famílies, perquè ells són qui el van promoure. La dació en pagament com a únic recurs pot ser qüestionada jurídicament, però el problema més que jurídic és social, i en aquest vessant la dació vindria a aportar solucions a molts casos concrets que permetrien que moltes famílies es poguessin refer; el sistema actual no és res més que una esclavitud per deutes moderna, i això òbviament és intolerable en ple segle XXI. Des de l’Advocacia seguirem intentant modificar el rígid posicionament del Ministeri, que en aquest cas és el d’Economia.

5.- Segons la Comissió Europea, un 64% dels espanyols no confien en el seu sistema judicial, un 73%  creu que la llei no s’aplica,  i un 85%  creu que quan es fa, és de forma discriminatòria; el grau de desconfiança dels espanyols és 22 punts superiors a la mitjana europea. Com es poden revertir aquestes xifres per evitar tanta ‘desafecció judicial’?

És una tasca complexa i el camí a recórrer llarg; no ajuden la dilació dels processos judicials, les laxes condemnes i les concessions d’indults a certes personalitats de la política, l’esport o la faràndula, que normalment no s’apliquen a la resta dels ciutadans. No ajuda tampoc veure la politització d’alguns òrgans judicials com el Tribunal Constitucional ni la influència que el món polític ha demostrat tenir en institucions de dret tan importants com el Ministeri Fiscal. Cal recuperar la confiança en les normes, però sobretot en les institucions, i això, ens agradi o no, i amb total independència del nostre posicionament polític, necessita de l’obertura d’un “quasi nou procés constituent”. Per fer-ho però, caldrà assumir que s’ha produït un esgotament total del sistema actual.

6.- El Tercer Sector Social està guanyant reconeixement en la societat catalana. Com es veu el sector des de l’àmbit de l’advocacia? Quin rol hauria de jugar en els propers anys?

La Taula del Tercer Sector sap que abans de ser President de l’Advocacia Catalana ja havia intentat acostar les dues institucions. El motiu no és altre que el saber que és una institució amb una capacitat que la fa diferent, perquè té la capacitat d’elaborar la millor de les diagnosis sobre la salut de l’Estat del Benestar. Aquesta capacitat, fruit de l’apropament a les persones i als seus problemes, la fa necessària i m’atreviria a dir que imprescindible en el nou disseny del nostre estat social o del benestar. Crec doncs que, en aquest moment de canvi tant global, de reformulació de tantes i tantes qüestions del nostre teixit institucional, el Tercer Sector i la seva Taula, han de convertir-se en un autèntic baròmetre social que serveixi als poders públics per engegar les polítiques més necessàries i encertades.