Entrevista a Josep Carné, president de la FATEC

1. Quins objectius es planteja la nova Junta Directiva escollida el passat 13 d’abril?

L’objectiu prioritari de la FATEC és impulsar l’envelliment actiu i saludable per potenciar el benestar físic, mental i social. Alhora, en tenim d’altres: mantenir i prolongar l’autonomia personal, combatre la discriminació per l’edat i fomentar aquest període que, com a molts països d’Europa, pot iniciar-se als 50+, perquè sigui estimulant i totalment satisfactori. Per aconseguir-ho, volem la implicació i participació dels més de 500 casals i  entitats de gent gran, associats i adherits a la nostra Federació; ja que considerem que les persones d’edat som un actiu  que cal tenir present i que la societat no es pot permetre el luxe de prescindir de la nostra aportació: per tant, hem d’estar i volem estar junts, i ser bel·ligerants per aconseguir un futur millor, pensant en els nostres fills i néts. 

També volem potenciar la relació amb els més joves, ja que “l’edat no ens separa”, i treballar de forma conjunta sobre temes d’interès social que afecten les dues generacions com: les pensions o la conciliació familiar, trencant l’aïllament i el desconeixement mutu entre generacions.

Aquesta nova junta directiva vol ser la veu de les persones grans de tot Catalunya i la volem fer arribar allí on faci falta, per exigir que els poders públics, mitjançant polítiques idònies, ens puguin donar ocupació i activitat, alhora que se’ns garanteixi la protecció per poder portar una vida digna i independent. Per resumir-ho en dues paraules, volem compromís i participació. Compromís per part nostra i participació de tot el col·lectiu de la gent gran.

2. Fa unes setmanes representants vostres van participar en el debat ‘Catalunya Social’ de la Taula del Tercer Sector Social, dedicat als maltractaments a les persones grans. Quines solucions plantegeu per fer-hi front?

Des de fa temps, ens preocupa i molt el tema dels maltractaments; perquè som conscients que és un problema social important i correm el risc que creixi, a mesura que es vagi consolidant el canvi demogràfic en el qual estem immersos. Per aquest motiu, hem participat i estem participant en projectes com:

• El DAPHNE II, de la UE, sobre la investigació del maltractament financer a les persones grans.
• Hem liderat la modificació de l’art., 268.1 del Codi Penal per afegir, com a delicte penal el maltractament financer en el si de la família, si és sobre una persona vulnerable, que pot incloure la persona gran.
• Creiem que, a més de protegir la persona maltractada, també hem de protegir la que en denuncia l’abús. Hem creat un espai a les nostres pàgines web per poder rebre denúncies anònimes i per passar-les a la Fiscalia Superior de Catalunya.
• Hem fet aportacions al grup Català del Congrés de Diputats sobre el projecte de Llei de maltractament a les persones grans (2009).
• Hem intervingut als Matins de TV3 en un debat sobre maltractaments (2015) i n’hem fet diversos comunicats de premsa.

Per tant, hem d’aconseguir la creació d’un protocol que estigui concebut per permetre als usuaris, famílies i la ciutadania en general denunciar el maltractament i la negligència, de manera fàcil, alhora que protegeixi la víctima i la persona que en denuncia l'abús.

Els diferents tipus de maltractament a persones grans necessiten diferents menes d'intervenció: econòmica, física, psicològica, etc. Seria necessari posar en marxa projectes com els que es porten a terme en alguns països d’Europa:

Bèlgica. Línies telefòniques d'ajuda i centres de denúncia de maltractament a persones grans, oferint  assessorament, orientació i intervenció per a les persones que el pateixen o que han estat testimonis de maltractament a persones grans.

Finlàndia. Poden contactar amb l'Associació Finlandesa d'Albergs per a la gent gran. Aquesta organització dirigeix un grup de suport per a la gent gran que són víctimes d'abús.

República Txeca, Sènior Academy. Realitza formació sobre el maltractament a la gent gran, organitzant seminaris per informar-los sobre com s’ha de prevenir.

Alemanya.  Associació federal de línies telefòniques d'emergència, consells i serveis de denúncia de la gent gran. Consta en l'actualitat de 17 línies regionals d'ajuda diferents.

3. Els indicadors macroeconòmics indiquen que la situació econòmica millora, però moltes famílies no en noten encara els efectes. Fins i tot, hi ha situacions de pobresa que s’estan cronificant. Com ho està vivint la gent gran?

Les persones grans estem realment molt intranquils pel nostre futur i els temes que més ens preocupen són:

• Les restriccions pressupostàries o retallades, que impedeixen a la gent gran gaudir dels seus drets humans, ja que amb la seva renda, cada cop és més difícil poder arribar als drets fonamentals elementals: salut, dependència, pensions, transports, etc.
• La dificultat per l’accés a residències i centres de dia, ja que el finançament públic per fer front a aquestes demandes és cada cop més baix.
• Quan a la gent gran se li demana sobre les seves necessitats insatisfetes, en primer lloc mencionen la manca d’ingressos, ja que el poder adquisitiu dels pensionistes s’ha anat erosionant en els últims anys i la preocupació per la velocitat amb què s’està buidant el fons de garantia, anomenada guardiola de les pensions.
• El risc d’exclusió de l’habitatge i la pobresa energètica són altres  preocupacions de la gent gran.
• El canvi forçat del comportament d’estil de vida; perquè, en lloc de gaudir de la jubilació, hem de tenir cura dels néts i, en molts casos, aixoplugar els  fills que estan a l’atur, finançar-los directament amb estalvis irrecuperables o amb una pensió que és o acaba sent minsa.
• La concentració de la pobresa dins la gent gran -sobretot les dones- com a conseqüència que arriben a la jubilació amb una prestació insuficient per  les desigualtats de gènere i sous en el treball, que en molts caos han hagut de deixar-ho per tenir cura del seus fills i familiars, així com l’injust percentatge del 52% a les vídues.
• El risc d’exclusió i aïllament que comporta en molts casos l’augment de la dependència. A causa de la reducció de la capacitat física o mental es troben en un risc més gran de maltractament o negligència i, com a conseqüència, hi ha l’empitjorament de la seva llibertat i seguretat. 

4. Cada vegada hi haurà més persones grans al nostre país i l'associacionisme de la gent gran és el millor indicador de si avancem cap a un envelliment més actiu. Què ens caldria fer per aconseguir un nivell d'associacionisme més alt entre les persones grans?

Hem de sensibilitzar i conscienciar les persones grans que siguin conscients que, quan ens jubilem, entrem en una etapa de la vida que pot ser la més llarga: pot durar de 20 a 30 anys i no ens podem resignar a viure-la de forma contemplativa. Hem de saber il·lusionar-nos per seguir gaudint d’una vida activa i socialment productiva, participant com a actors de la construcció d’un nou rol social; perquè encara tenim força, molt a fer, a dir, a donar, a experimentar, i també a aprendre. Fins i tot, desprès d’haver assolit una edat avançada.

5. Com podria contribuir-hi la nova llei de foment de l’associacionisme que el Govern català s’ha compromès a impulsar?

Per una banda, ampliar i fer més representatiu el Consell. Alhora, simplificar i fer útil el Registre de l’Associacionisme i el Voluntariat. Altrament, portar a terme totes les mesures de suport i foment que preveu la llei que, entre d’altres coses, caldria destacar-hi:

• Fomentar la participació de la ciutadania en els programes de voluntariat, organitzant campanyes d’informació i sensibilització, donant assessorament i assistència tècnica, com promoure el treball en xarxa.
• Donar suports d’informació i formació, així com aportar-hi subvencions i finançament, en coordinació amb altres administracions.
• Promoure actuacions innovadores i facilitar espais de trobada per debatre i intercanviar coneixements de les diferents entitats, que també és necessari.