Entrevista a Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies

1- El pla de xoc acordat entre Junts pel Sí i la Cup ja s’ha posat en marxa, però algunes de les mesures poden retardar-se si no s’aprova un nou pressupost. Quines són les prioritats del seu departament en aquest pla de xoc? Hi haurà recursos suficients per aplicar mesures?

Tenim un compromís ferm en implementar el Pla de xoc, i treballem per complir els compromisos. Perquè es tracta d'incidir el més aviat possible en les necessitats més urgents de les persones més desafavorides.

Malauradament no podem disposar de tots els recursos que caldrien per poder bastir un sistema de protecció social i un estat del benestar com el que ens mereixem. Però sí que treballarem per garantir els recursos mínims i necessaris per abordar les emergències socials més necessàries: pobresa infantil i energètica, desnonaments zero, prestació de dependència...

Haver de prorrogar pressupostos suposaria un entrebanc que impediria dotar les noves partides específiques. Tanmateix, aquesta eventualitat tampoc ens apartaria, ni del compromís, ni de la tasca de fer realitat alguns dels elements del pla de xoc. Per exemple, en el cas de les beques menjador hi ha partides obertes que podrien satisfer les necessitats plantejades en el Pla de xoc. Això sí, en altres qüestions haurem d'estudiar vies d'enginyeria pressupostària per no desatendre necessitats.

Per nosaltres, la millor política social que es pot fer és el treball, per això hem incorporat aquesta àrea i el departament és Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

2-El president Puigdemont, en el seu discurs d’investidura, va ratificar el compromís del govern d’impulsar la integració de l’atenció social i sanitària en aquesta legislatura. Quins passos efectius preveuen donar en els propers mesos el seu departament i el de Salut per avançar en aquesta integració?

L’objectiu de la integració social i sanitària és prestar uns serveis d’atenció continuada que són i seran essencials per a la vida de molts catalans i catalanes, i que tots acabarem necessitant en un moment o altre. Aquests serveis d’atenció continuada necessitaran una visió integral, social i sanitària, perquè els problemes a atendre són i seran multidimensionals i complexos.

Es tracta de pensar més en les persones, i menys en les estructures, garantint una atenció integral.

Els propers passos són els d'estudiar la reordenació de l'antic ICASS i actual Secretaria d'Inclusió Social i Promoció de l'Autonomia Personal, per tal de facilitar la integració de tot el conjunt d'equipaments sociosanitaris de la Generalitat. El repte també és el de ser capaços d'establir sinergies amb el sistema de salut per millorar, per exemple, el treball en la prevenció, poblacions de risc, que si escau, podrien recaure en l'àmbit social. Es tracta que cadascú pugui fer millor allò que sap fer millor, sempre pensant en benefici de la persona usuària, i tenint en compte la sostenibilitat del sistemes de salut i social.

3-Les entitats socials reclamen fa temps la modificació de la Llei de Serveis socials de Catalunya per incloure-hi una nova modalitat de concertació al marge de la llei de contractes, com ja han fet altres comunitats autònomes. Donarà suport el seu Departament a introduir aquesta nova modalitat de concerts?

Estem oberts a estudiar tots els models d'èxit que permetin millorar les polítiques i atendre millor les necessitats de les persones. En l'àmbit social i en determinades polítiques de benestar social és bo passar de la cultura de la subvenció a la cultura del concert i del diàleg. Certament, la concertació és una eina necessària que ha de permetre dotar d'estabilitat i suficiència de recursos al sistema de serveis socials del país.

4-La reforma de Renda Mínima d’Inserció continua pendent, malgrat els compromisos adoptats per l’anterior govern. Té previst impulsar aquesta reforma en els propers mesos?

Els meus desitjos són sempre de màxims. Però també ens faríem un flac favor a tots plegats si no toquem de peus a terra i no plantegem objectius realistes i possibles.

L'objectiu a curt termini és el de recuperar la consideració de la renda mínima d’inserció com a dret subjectiu –no condicionat al pressupost– i modular-ne les restriccions actuals per augmentar-ne la cobertura actual.

Aquesta mesura és paral·lela a la tramitació parlamentària de la iniciativa legislativa popular per una renda garantida de ciutadania, que ens interpel·la a tots i totes en el repte de definir un model just i sostenible. Un model que pugui abordar, tant la pobresa severa, cronificada, com la nova pobresa afegida per la crisi. Sense oblidar la necessitat de millora de la ocupabilitat de les persones per tal que puguin reincorporar-se al mercat de treball ràpidament.

Treballarem tant la recuperació de la renda mínima d'inserció com a dret subjectiu, com en bastir un model que permeti arribar en el futur a una renda garantida de ciutadana per garantir una mínims vitals dignes per a totes les persones en situació de pobresa. Per iniciar aquest camí però, calen nous pressupostos. Estic totalment d'acord amb la renda garantida de ciutadania i hauria volgut que al pla de xoc digués renda garantida de ciutadania però avui és impossible per la quantitat de diners que tenim.

5-L’objectiu de crear l’agència catalana de la Seguretat Social depèn del seu departament. Quins passos pensen donar per avançar en aquesta direcció?

Volem que l’Agència Catalana de Protecció Social pugui erigir-se com la veritable estructura d'estat que necessitem. Aspirem a que esdevingui el marc estable de planificació, coordinació, participació i retiment de comptes del sistema català de protecció social, i s’hauria de precisar clarament els diferents papers del programa de protecció social, el seu govern i la seva gestió.

Catalunya dedica el 21,5% del seu PIB a la protecció social, mentre la mitjana europea assoleix el 30% del PIB. Ens mereixem poder disposar de tots els recursos que generem com a país per poder bastir un sistema de protecció social al servei de les classes treballadores, classes populars i mitjanes, que configuren el gran gruix de la societat catalana.

El repte consisteix en plantejar i consensuar un model amb tots els agents socials implicats, amb tots els actors rellevants en la protecció social, que s'iniciarà amb la tramitació parlamentària.

Es tracta de dissenyar l'arquitectura del sistema de protecció social a partir dels complements de pensions i prestacions pròpies de la protecció social que ja desenvolupa la Generalitat avui. Hi ha certament molta a feina a fer. Una feina imprescindible que ara comença. La responsabilitat i la determinació per fer un nou país són immenses.