"Endesa i les empreses subministradores han de condonar el deute de les famílies protegides per la llei 24/2015"

27/09/19
L'ENTREVISTA DEL MES

"Endesa i les empreses subministradores han de condonar el deute de les famílies protegides per la llei 24/2015"

Jordi Ballart, alcalde de Terrassa

1. Per què des de Terrassa heu volgut promoure aquest front comú davant l’amenaça d’Endesa?
 
Perquè vam considerar que era una demanda del tot injusta, un xantatge que no podíem permetre. Com a Govern municipal tenim molt clar el nostre compromís en la lluita per garantir els drets bàsics per a una vida digna, com els de l’energia i l’habitatge. L’amenaça d’Endesa és intolerable perquè vulnera drets bàsics. Ens entristeix molt que ho faci una empresa que es lucra, i molt, amb serveis elementals com la llum, l’aigua o el gas i vam considerar que calia donar una resposta unitària i contundent.
 
En el cas de Terrassa parlem de 800 famílies afectades, amb un deute de poc més de 460.000 euros, però en el total de Catalunya són 25.000 les llars que tenen contracte amb Endesa i que es troben en situació demostrada de vulnerabilitat. La companyia s’ha adreçat directament als ajuntaments, però potser no pensava en la nostra capacitat de fer pinya i de mirar per tothom.
 
2. Endesa quantifica el deute de les famílies en situació de vulnerabilitat energètica en 21 M€ i la companyia ha reclamat per carta la meitat d’aquest deute als ajuntaments. Creu que els consistoris han d’assumir-lo? 
 
No, en cap cas. De fet, considerem que Endesa i les empreses subministradores han de condonar el deute acumulat per les famílies protegides per la llei 24/2015, la llei catalana de pobresa energètica que vetlla pels drets de persones en situació de vulnerabilitat. Què hi ha més vulnerable, en una ciutat, que una família que no pot assumir la despesa de les energies més bàsiques? Endesa ha d’anar a la captura de 21 milions d’euros a la part més dèbil de la societat? Ha de reclamar que els ajuntaments paguin la meitat del deute amb el xantatge de tallar la llum a partir de l’1 d’octubre? Ho ha de fer una companyia que, l’any passat, va tenir més de 1.400 milions d’euros de benefici? Als Ajuntaments no se’ns pot amenaçar i tractar com ho han fet. I a les famílies, encara menys.
 
3. Tan bon punt es va fer públic el posicionament d’Endesa, des de Terrassa heu reaccionat ràpidament convocant una cimera amb més de 50 municipis i altres agents socials implicats en la lluita contra la pobresa energètica com l’APE i la mateixa Taula, quines accions s’han acordat després d’aquesta trobada? 
 
La trobada va ser tot un èxit, ja que hi van assistir alcaldes, alcaldesses i càrrecs polítics i tècnics de les quatre capitals de província catalanes, així com d’altres municipis d’arreu de Catalunya, a més d’agents socials d’entitats com la vostra Taula del Tercer Sector i Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), a qui agraïm la capacitat de resposta i la voluntat de fer front comú. L’objectiu era establir un full de ruta a seguir per respondre a Endesa davant del que considerem una vulneració de la llei de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.
 
Volem també que a tots els municipis catalans s’hi presentin mocions als plens municipals en contra de la reclamació d’Endesa d’assumir el pagament del 50% del deute de famílies en situacions vulnerables. La fermesa en la defensa de la llei 24/2015 va ser un dels principals acords de la trobada, i més tenint en compte que és una llei que va sorgir de la gent, fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular i aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya.
 
A més d’exigir la condonació del deute vam demanar que qualsevol negociació futura sigui en el marc d’un conveni signat entre les empreses elèctriques i les administracions públiques catalanes, unes accions que esperem que lideri el Govern de la Generalitat a l’hora de defensar els drets energètics, pensant especialment en aquelles persones que es troben en situació de precarietat. 
 
4. Els ajuntaments sou l’administració més propera a la ciutadania, quin camí encara li queda per recórrer al món local per lluitar de manera efectiva contra la pobresa energètica i garantir el dret a l’energia a aquestes famílies en situació de vulnerabilitat?
 
La ciutadania, encara que això pugui semblar obvi, ha de ser l’eix central de qualsevol acció de l’administració. I més, en el cas dels Ajuntaments, ja que parlem dels nostres propis veïns i veïnes, de les nostres amistats, de les nostres famílies. Lluitar contra la pobresa energètica és dotar de dignitat i d’igualtat d’oportunitats a tothom, a l’igual que ho és garantir un accés a la sanitat, a un habitatge, al treball o a les prestacions socials que ajudin a persones i famílies sortir de diferents situacions de precarietat.
 
Per tant, el món local ha de ser el primer en garantir el subministrament d’aigua, llum i gas; el primer en comptar amb oficines específiques per atendre situacions de pobresa energètica; el primer en facilitar informació, en donar la cara davant les amenaces de les grans companyies i, també, en promoure campanyes d’estalvi en l’ús dels subministraments a nivell domèstic.