El Tercer Sector necessita 770 habitatges socials abans de 2 anys per a col·lectius vulnerables

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa més de 3.000 entitats socials, ha presentat aquest dimarts l’informe ‘La contribució del Tercer Sector al lloguer social’ en el marc d’un nou debat del cicle ‘Catalunya Social’ celebrat a l’Ateneu Barcelonès. Les entitats socials catalanes han volgut alertar avui que necessiten 770 habitatges en menys de 2 anys per a poder atendre als col·lectius vulnerables, mentre les entitats financeres disposen de 45.000 pisos buits, segons les dades del Registre d'Habitatges Buits realitzat per la Generalitat de Catalunya publicades el setembre de 2015. En aquest sentit, les entitat socials catalanes han apel·lat a les entitats financeres que col·laborin amb les entitats socials venent-los o cedint-los habitatges perquè aquests es puguin destinar a lloguer social i també han fet una crida a propietaris particulars que disposen de pisos buits perquè, mitjançant la Fundació Hàbitat3 impulsada per la Taula del Tercer Sector, cedeixin aquests habitatges perquè es destinin als col·lectius vulnerables.

L’informe alerta que cal que alguns operadors claus, com són les entitats financeres, prenguin decisions més determinants en el sentit de cedir habitatges que encara tenen buits a les administracions públiques o a les entitats socials amb un destí a persones o famílies en situació d’emergència. La gran ocasió històrica de poder disposar d’habitatges ja construïts i finançats que, a més, han perdut valor, per situar-los dins l’àmbit de l’atenció social, és encara vigent i seguirà essent una manca de responsabilitat col·lectiva no donar el pas en aquest sentit.

L’informe, també conclou que les entitats socials catalanes estan gestionant 1.522 habitatges en els quals hi viuen 7.067 persones. L’informe presentat aquest dimarts, després d’analitzar el resultats d’una enquesta online resposta per 129 entitats, permet conèixer la realitat actual de les entitats socials pel que fa a l’ús d’habitatges en les seves activitats. Nombre d’habitatges amb els que es treballa, localització, tipus de col·lectius que són atesos en els habitatges, costos en la gestió dels habitatges, principals problemàtiques vinculades amb els habitatges.

Les principals conclusions de l’informe presentat avui són:

·         Dels 1.522 pisos gestionats actualment per les entitats de la Taula el 43% del total es troba a la ciutat de Barcelona, un 12% a la resta de l’Àrea Metropolitana, el 20% a la demarcació de Girona, i el restant 25% es distribueix a la resta de municipis de les demarcacions de Barcelona, Lleida i Tarragona. En aquests habitatges, les entitats atenen 7.067 persones.

·         El 31% d’aquests habitatges es lloguen en el mercat privat, el 25% són cedits per privats, el 18% són cedits pel sector públic, i un 17% són de propietat de les mateixes entitats.

·         El 46% dels habitatges gestionats són d’ús familiar, el 33% són compartits i un 21%, unipersonals.

·         El 45% de les llars ateses paguen uns lloguers o rendes de menys de 300 euros mensuals i gairebé un 13% no paga res.

·         Els problemes que preocupen més les entitats en relació a la gestió dels habitatges són el finançament, l’acompanyament social dels usuaris, i  l’acompanyament en la formació i inserció laboral.

·         102 entitats manifesten que necessitarien més habitatges en el futur, amb un total de 854. Un 90% de les noves necessitats, 768,  es plantegen dins un termini temporal de menys de dos anys.

·         Les noves necessitats es situen a la ciutat de Barcelona, amb el 53%, a la demarcació de Girona, amb el 14%, i el restant 33% a la resta de municipis de les demarcacions de Barcelona, Lleida i Tarragona.

·         Un 66% dels pisos hauria de tenir lloguers que es moguessin entre 200 i 400 euros mensuals.

L’informe ‘La contribució del Tercer Sector al lloguer social’ i que ha estat presentat per Carme Trilla i Francesc Sutrias, presidenta i patró de la Fundació Hàbitat3, també inclou un seguit de propostes per tal de tenir presents en totes les polítiques públiques d’habitatge futures. Segons dades de la Taula del Tercer Sector, Catalunya necessita 230.000 habitatges de lloguer social per atendre les necessitats actuals. En la presentació del dossier, la presidenta d’Hàbitat3, Carme Trilla ha ressaltat que “com a societat no podem permetre que tenint habitatges disponibles, com tenim, les entitats socials dels país que fan una tasca fonamental de suport a les persones més febles pateixin mancances residencials".

En l’apartat del debat amb els tres experts d’entitats socials, Marta Olaria, tècnica d’incidència política de la Fundació Arrels ha explicat que “les persones sense llar, incloent-hi aquelles que dormen al carrer, també tenen dret a disposar d'un habitatge permanent i adequat a les seves necessitats, com qualsevol altre ciutadà. Sense un habitatge permanent i individual, i el suport adequat, les persones sense llar no poden construir un projecte de vida”. Enric Arqués, president de Fòrum de Salut Mental ha destacat en que “la  cooperació publico-social pot ajudar a que les polítiques d’habitatge social tinguin un impacte més gran i mes intens”. Per la seva banda, Xavier Mauri, director de la Fundació Hàbitat3 ha reclamat “una estratègia compartida entre el Tercer Sector, les administracions públiques i els tenidors d'habitatges buits per atendre les necessitats d'habitatge de les persones i col·lectius més vulnerables".

L’informe presentat avui també dedica un capítol a explicar la tasca de la Fundació Hàbitat3, impulsada ara fa un any per la Taula del Tercer Sector, amb l’objectiu de donar  una  resposta  col·lectiva  i  conjunta  del  Tercer  Sector  Social  a les  gravíssimes  necessitats  existents  en  l’àmbit  de  l’habitatge  al nostre  país  entre  els  col·lectius  de  persones  amb  dificultats  greus. En només un any i a data 31 de desembre de 2015, Hàbitat3 gestiona 172 habitatges en els quals hi viuen 518 persones de 154 famílies.