El Tercer Sector alerta del col·lapse dels serveis socials municipals
25/10/16
El Tercer Sector alerta del col·lapse dels serveis socials municipals
La Taula del Tercer Sector presenta un conjunt de propostes que haurien d’orientar aquesta reforma.
La Taula del Tercer Sector, que agrupa més de 3.000 entitats socials catalanes, ha presentat aquest dimarts l’informe ‘La millora dels Serveis Socials Bàsics a Catalunya. Una proposta des del Tercer Sector Social’. L’informe s’ha presentat durant una nova edició del cicle de Debats ‘Catalunya Social’ que s’ha celebrat a l’Ateneu Barcelonès. L’informe ha estat presentat pel seu coordinador, Josep Maria Pascual. Posteriorment, hi ha hagut un debat amb tres experts d’entitats socials: Paco Pardo (Càritas Diocesana de Girona), Elisenda Xifré (Cooperativa SUARA) i Ramon Nicolau (Fundació APIP-ACAM).
L’informe analitza la situació actual de gran part dels Serveis Socials Bàsics de Catalunya, en especial en municipis de més de 20.000 habitants, així com les formes de col•laboració de les entitats socials del Tercer Sector en els mateixos. I estableix un conjunt de recomanacions, partint de la concepció que una ampliació i millora del treball coordinat i en xarxa entre els Serveis Bàsics d’Atenció Social (SBAS) i les entitats del Tercer Sector Social, ajudaria tant a desplegar les potencialitats avui frenades dels SBAS, com les de les entitats socials, contribuint així a una millora de l’eficiència i la qualitat en l’atenció social i comunitària en el conjunt del territori. L’informe també vol donar a conèixer la importància i el potencial dels SBAS, de les entitats socials i de les persones voluntàries com a eina d’inclusió social.
Segons l’informe de la Taula del Tercer Sector, els Serveis Socials municipals no sortiran del col•lapse que tenen a dia d’avui si no es reformen a fons. La Taula del Tercer Sector alerta que la solució no depèn ja avui de tenir més o menys pressupost, sinó que cal impulsar un canvi de model. I recorda que aquesta reforma està pendent des de fa anys, i ja no pot esperar més. El col•lapse dels serveis socials municipals està provocat, entre d’altres, per una excessiva burocràcia, una manca de coordinació entre els sistemes de benestar i les entitats socials, o la no priorització del treball comunitari...
Algunes xifres sobre els Serveis Socials Bàsics (Mapa dels Serveis Socials, 2014):
- A Catalunya hi ha 2.334 professionals dels serveis socials bàsics d’atenció social (1.443 treballadors/es socials i 891 educadors/es socials)
- 722.521 casos atesos per les Àrees Bàsiques Municipals (municipis >20.000 habitants), 416.911 casos atesos per les Àrees Bàsiques Comarcals: 1.139.432 casos en total.
- Només en el Servei d'Atenció Domiciliària s'atenen a 62.874 persones usuàries amb una mitjana d’hores dedicades de prop de 120 hores anuals (un total de 7.500.000 hores). Un 4,7% de la població >65 anys i un 30,83% de la població >85 anys.
L’informe inclou un plec de recomanacions per abordar aquesta reforma dels Serveis Socials Bàsics. Les recomanacions es diferencien entre les dirigides als Serveis Bàsics d’Atenció Social com a principals articuladors de l’acció social en el territori, i les dirigides als processos de contractació per garantir les condicions pel desenvolupament de les potencialitats del Tercer Sector Social en la producció de serveis socials bàsics en les tipologies de:
■ Els serveis d’ajut a domicili.
■ Els serveis de teleassistència.
■ Els serveis d’intervenció sòcio-educativa no residencial per infants i
adolescents.
■ Els serveis de distribució d’aliments i de menjador social.
■ Els serveis residencials d’estada limitada.
En relació a la millora dels Serveis Bàsics d’Atenció Social:
1. Donar prioritat al treball dels SBAS que genera més valor afegit en l’acompanyament a les persones ateses en els itineraris d’inclusió
social.
2. Superar el concepte del SBAS de porta d’entrada única al sistema de serveis socials, i acceptar que qualsevol informe i recomanació de qualsevol professional acreditat en les entitats socials o en d’altres sistemes de benestar com assistència sanitària o ensenyament tenen la mateixa validesa tècnica que un informe del SBAS.
3. Trencar l’aïllament de no pocs SBAS i els Centres de Serveis Socials en el territori, desenvolupant el treball en xarxa amb les entitats socials i veïnals del territori impulsant la coordinació i la sinèrgia del conjunt de l’acció social en el territori.
4. Garantir un sistema d’horaris d’atenció flexible per als professionals i d’ampli ventall horari que faciliti el treball comunitari, en xarxa i grupal.
5. Ordenar més clarament la coordinació i la complementarietat entre els SBAS i la resta de tipologia de Serveis Socials Bàsics, i els serveis socials especialitzats.
6. Obrir espais en el territori per exercir la transparència, i la rendició de comptes a la societat civil organitzada en el territori, així com per millorar, des dels SBAS, el coneixement del treball que realitzen les entitats socials en el territori.
Recomanacions per desplegar el potencial del Tercer Sector Social en la producció de Serveis Socials Bàsics.
1. Eradicar definitivament la falsa concepció que la contractació externa és privatització. És una idea falsa i mal intencionada, perquè la provisió dels serveis, la programació, el seguiment i l’avaluació és totalment competència de l’administració pública local.
I perquè els recursos dels SSB estan finançats amb fons públics. Privatització seria que la provisió de serveis fos desplegada per una corporació privada o públic-privada que, a més, assumís totes les altres competències assenyalades.
2. Donar preferència a les organitzacions no lucratives i a les entitats de l’economia social que conformen el Tercer Sector Social, en els termes que preveu l’article 77 de la Directiva 2014/247UE de 26 de febrer sobre contractació pública.
3. Que en els concursos públics el pes de l’oferta econòmica vingui marcada en les clàusules, com criteri de sostenibilitat del servei, i no tingui valor per discriminar les ofertes. Sinó que els valors per prioritzar corresponguin a les clàusules tècniques de qualitat d’atenció, dinamització social i ciutadana, i clàusules socials en els contractes que ho permetin.
4. Que es concretin els indicadors i barems per a poder mesurar objectivament, en els concursos públics, les variables que més incideixen tant en la qualitat d’atenció, la generació de capital social en el territori, la dinamització comunitària, i el compromís social de la ciutadania.
Pel president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa “si avui ens plantegem aquest repte, i proposem millores a un sistema de funcionament caduc i incapaç de gestionar les noves realitats més complexes és, en part, perquè els serveis socials no gaudeixen del mateix prestigi que els sanitaris o els educatius i no han prestat l'interès per posar-se al dia com els altres dos”. “Malgrat els constants atacs que han patit l’educació i la sanitat públiques al nostre país, és palès que hi ha drets de primera i drets de segona. El dret a la salut o a l’educació són drets inqüestionables per a una gran part de la ciutadania, que es resisteix a acceptar discursos desmantelladors de serveis públics i universals que gaudeixen de gran prestigi” ha conclòs.
