Arrelem les línies estratègiques: els projectes de ciutat

Els projectes de ciutat es desenvoluparan entre les empreses i organitzacions de l’ESS adherides (entre les quals la Taula del Tercer Sector) i l’Ajuntament. A més, es crearan grups de treball específics segons les necessitats de cada moment i per assegurar-ne el correcte desplegament dels projectes.

 

Per implementar l'Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030: Reactivació i enfortiment d’una economia per a la vida a la ciutat, de forma eficient, el document inclou deu propostes específiques que s’anomenen projectes de ciutat. Han estat identificats per la seva capacitat d’impacte a una bona part de l’ESS a Barcelona perquè permeten veure’n resultats específics al 2030 i són d’interès per diferents actors de l’ESS. També s’ha posat en valor la feina ja feta durant anys, evitant així duplicitats i enfortint projectes ja en marxa.  

 

Els projectes de ciutat són:

 

1. Impuls dels plans i estratègies sectorials i ESS. A partir dels punts en comú, projectes tractors, eines i recursos compartits, es vol potenciar l’articulació sectorial i la intercooperació. Així, a més d’enfortir diferents sectors, s’incrementarà d’interconnexió entre sectors i projectes -revertint positivament en tota l’Economia Social i Solidària i la ciutadania. 

 

2. Fons de finançament i inversió de l’ESS. Seguint el camí del Fons de Crèdit Municipal amb Coop57 i Fiare, es proposa crear un fons mixt (públic i de l’ESS) que potenciï les inversions en ESS a la ciutat per arrencar projectes, generar dinàmiques d’intercooperació i escalar l’activitat i impacte de l’ESS a la ciutat. En especial, seran projectes que requereixen d’inversió no retornable o de retorn en condicions no acceptades pel mercat privat convencional.   

 

3. Pol cooperatiu de ciutat i Ateneu Cooperatiu de Barcelona. Es treballarà per amplificar l’impacte de Coòpolis, el centre d’incubació cooperativa i de suport a l’ESS. L’objectiu és continuar ajudant a crear noves cooperatives i llocs de feina vinculats a l’ESS.  

 

4. Contractació pública responsable i ESS. Es proposa Es tracta ampliar la compra pública responsable aprofitant les potencialitats de l’actual marc legal. Això podria suposar generar reserva especial per empreses d’economia social en la contractació de serveis socials, culturals i de salut. Així, es fomentaria la transformació de les polítiques públiques, i es treballaria pels canvis i assoliments que ho fessin factible: entre d’altres, un sistema d’acreditació/homologació i la dotació dels mitjans de control mixtos entre administració, entitats i externs.

 

5. Observació, anàlisi, mapatge i avaluació de l’ESS a la ciutat. L’objectiu és disposar d’informació sistemàtica compartida sobre l’ESS a la ciutat que contribueixi a aprofundir en temàtiques, territoris o sectors. Això permetrà avaluar l’evolució durant els propers 10 anys, homologar dades entre sectors i amb altres territoris. 

 

6. Consum conscient i Mercat social. Per tal d’activar la demanda de l’ESS, cal potenciar la presencialitat i l’accés de la ciutadania als productes i serveis. Hi han diverses idees sobre la taula per crear un espai presencial o virtual que permeti donar visibilitat continuada a projectes de consum conscient. 

 

7. SomESS: Relat propi i compartit de l’ESS. S’ha de valorar, i donar a conèixer encara més, també fora de l’ESS, l’aportació de l’ESS en la construcció d’un model de societat més sostenible a diversos nivells: econòmic, personal, social i ambiental. 

 

8. Xarxa de recursos i espais i impuls a la capacitació digital per a l’enfortiment de l’ESS. Internet pot facilitar l’articulació, ordenació i posada en comú dels recursos i espais per a la producció, incubació, allotjament i consolidació de projectes de l’ESS. Cal treure’n el màxim profit i incloure els valors de l’ESS en altres iniciatives de promoció digital.

 

9. ESS arrelada al territori: Impuls d’estratègies territorials a districtes i barris. L’ESS és present als diferents barris de la ciutat i cal que creixi encara més, s’enforteixi i, a més, s’articulin territorialment els diversos projectes per enfortir tot el teixit de ciutat.

 

10. Educació i formació per desenvolupar l’ecosistema d’economia social. Es treballarà per facilitar els canals d’entrada i introducció a l’ESS al món educatiu, ja sigui amb la promoció de pràctiques universitàries i professionals, incorporant la comunitat educativa a les xarxes d’ESS, o potenciant l’ús de tecnologies lliures i de codi obert entre la població jove i els centres educatius, entre d’altres. 

 

Cada projecte de ciutat, que pot contribuir a una o diverses de les vuit línies estratègiques de l’Estratègia de l’ESS, serà clau per a la implementació de la mateixa i l’enfortiment de l’ESS a Barcelona. Aquest enfortiment, a més, pot repercutir en la resta de Catalunya. 

 

El nivell de desenvolupament durant la propera dècada dels diferents projectes de ciutat dependrà del nivell d’implicació dels mateixos actors de l’Estratègia: les iniciatives, organitzacions i empreses de l’ESS tant del grup motor com de l’Àmbit participat, i de l’Ajuntament. De la mateixa manera, al llarg d’aquests 10 anys es preveu que evolucionin, es bifurquin, s’ampliïn o es descartin, seguint la realitat canviant on ens movem.