30 anys de la Convenció dels Drets de l’Infant: sense avenços significatius

05/11/19
DRETS INFÀNCIA

30 anys de la Convenció dels Drets de l’Infant: sense avenços significatius

Aquest 20 de novembre es compleixen 30 anys de la Convenció de l'ONU sobre els Drets de l'Infant. Tres dècades més tard de la seva aprovació és clar que no s'ha avançat prou en el seu compliment i que molts nens i nenes i adolescents veuen vulnerats els seus drets i no tenen les mateixes oportunitats que altres companys i companyes. D'altra banda, tampoc s'ha avançat prou en la lluita contra l'LGBTI-fòbia entre infants i adolescents. Acabem de presentar un nou dossier 'Catalunya Social' centrat en l'assetjament escolar per orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere i s'ha pogut evidenciar l'enorme complexitat d'aquest fenomen i la necessitat que s'apliquin polítiques integrals i transversals en infància i adolescència que, entre altres qüestions, donin resposta a aquestes situacions de violència i discriminació.

El 20 de novembre és el Dia de la Infància i aquest any coincideix amb els 30 anys de la Convenció de l’ONU sobre els Drets de l’Infant. Maud de Beur-Buquicchio, secretària general adjunta del Consell d’Europa, deia en un discurs a la Conferència sobre Justícia Internacionals per als Infants l’any 2017 que “la convenció ha marcat un punt d’inflexió perquè reconeix a escala mundial que els infants no només han d’estar subjectes a protecció sinó que també són posseïdors de drets polítics i socials”. I si tenim en compte que la importància de la convenció radica precisament en això, com pot ser que 30 anys després els drets dels nens i nenes encara es vegin vulnerats? Per què encara hi ha molts infants i adolescents que no tenen les mateixes oportunitats per accedir a l’educació, la salut, el lleure o a un benestar adequat?
 
Que no s’ha avançat significativament en el compliment de la convenció és una evidència que Mª Jesús Larios, adjunta del Síndic de Greuges per a la defensa dels drets de la infància i l’adolescència, retrata clarament en l’espai de l’entrevista d’aquest butlletí. Des de la Taula del Tercer Sector i la PINCAT hem reclamat reiteradament als partits polítics que situïn la infància com a prioritat en l’agenda política perquè és evident que encara hi ha molt marge de millora en la promoció, la defensa i la protecció dels drets de la infància i perquè és imprescindible recuperar el consens polític i social, recollit en el Pacte per la Infància a Catalunya, per aconseguir unes veritables polítiques integrals i transversals en infància i adolescència. 
 
Sobre el llarg camí que encara cal recórrer en la protecció dels drets, no podem oblidar aquelles mesures que han de lluitar contra l’LGBTI-fòbia als centres educatius de Catalunya. Acabem de presentar el dossier ‘Catalunya Social’ sobre l’assetjament escolar per orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere i el document ens mostra l’enorme complexitat d’aquest fenomen caracteritzat per la seva invisibilitat i per les dificultats dels mateixos infants i adolescents a explicar-ho als seus pares i mares i al seu entorn proper. Sabem que aquestes situacions de violència i discriminació s’estan donant a escoles i instituts, i fins i tot més enllà, però no disposem ni dels recursos suficients per fer-les aflorar ni molt menys de les eines necessàries per prevenir, detectar i actuar davant una problemàtica social que ja és el principal motiu d’insult, burla i rebuig a les aules.