ENTREVISTA DEL MES
"El Pla de Cronicitat ha de comportar una nova arquitectura institucional i una reordenació dels recursos econòmics entre l’àmbit sanitari i el social"
1.- El Fòrum de Salut mental va entrar a formar part de la Taula del Tercer Sector el juliol de 2010. Quin balanç feu d’aquests 3 anys?
Han estat anys molt intensos i difícils perquè les condicions del context han canviat radicalment. Però estem raonablement satisfets. Entrar a la Taula ens ha permès comunicar amb més claredat la nostra visió de que no pot haver cohesió i progrés social sense abordar l’àmbit de la salut mental i també trencar una tendència a l’aïllament que el nostre àmbit ha portat a considerar la salut mental com un àmbit d’especialització sanitària exclusivament, quan no és així.
Ens hem trobat amb una Taula molt activa i compromesa, amb les tensions lògiques per una situació a la que no ens havíem enfrontat mai, i a vegades amb contradiccions per la diversitat de visions sobre el què cal fer i com, però per a mi això és una mostra de la seva potència actual i futura, és senyal d’una organització que té sentit, que està viva, i que és capaç d’articular i de cohesionar.
En ocasions ens ha costat seguir el ritme de treball que proposa la Taula, en especial en els grups de treball, perquè Fòrum Salut Mental no rep cap recolzament de l’administració i la seva estructura és petita i aquesta feina recau en persones que ja ténen l’agenda molt compromesa en les seves entitats d’origen o de la federació.
2.- Els experts adverteixen que l’any 2030 la depressió serà una de les malalties que comportarà una major pèrdua de salut per sobre de les malalties isquèmiques o els accidents de trànsit. Com veieu el futur de la salut mental des del Fòrum?
Tots els estudis sobre les tendències de futur indiquen un augment del patiment psicològic i dels problemes de salut mental en el nostre context. Les versions i lectures que es poden fer sobre aquestes tendències són molt diferents. Com a tendència inevitable associada a la manera de viure en els països desenvolupats, com un repte de tal magnitud que és impossible d’atendre, com una mostra de la medicalització de la vida...
La nostra lectura és que per fer front aquests reptes no podem continuar fent les mateixes coses i de la mateixa manera. És cert que la transformació social que es pretenia amb la reforma de l’atenció psiquiàtrica en l’Europa dels 70 ha estat lenta i sobre tot incomplerta, i això no ajuda gens a fer front els nous reptes que són molt més complexes.
Però precisament per això, des de Fòrum creiem que cal una segona reforma, una segona transició cap a un sistema de salut mental, mes comunitari, mes flexible, inclusiu, integrat amb altres xarxes, accessible, preventiu i recuperador.
Per aconseguir-ho calen algunes condicions, una acció de govern transversal i molt més decidida en la millora del sistema, una participació més intensa de les organitzacions de representants en primera persona i de famílies en el sistema, i un marc de relació amb les entitats que presten serveis de salut mental (en un 95% entitats sense afany de lucre) que permeti continuar la innovació en les maneres d’intervenir. No podem esperar canvis si continuem fent el mateix i de la mateixa manera
3.- La seva entitat, la Fundació Joia, acaba de celebrar el 30è aniversari. Quins són els principals èxits que destacaria d’aquests 30 anys de treball amb les persones amb problemes de salut mental?
Ha col·laborat en el procés de recuperació de 15.000 persones en aquests 30 anys i això és el valor tangible més important. Però també ha col·laborat en un canvi més intangible que és ajudar a modificar la percepció de les persones amb trastorns de salut mental com persones amb talent i amb competències que només precisen un marc d’igualtat d’oportunitats per desenvolupar-se . Hem aconseguit que el nostre lema “ ens mouen les teves capacitats” sigui compartit per molta gent.
En aquests trenta anys, la fundació JOIA ha mostrat capacitat emprenedora, ha aconseguit tenir professionals amb compromís i excel·lència tècnica i ha mostrat també capacitat d’innovació Per això, ha estat una entitat que ha generat confiança en les institucions públiques, en les persones que atès i en les seves famílies, en les empreses que ha col·laborat en els processos d’inserció o en les que són clients d’Apunts, la nostra empresa social.
Una persona atesa en els nostres serveis, en l’acte de celebració de l’aniversari va dir “ el més important que puc dir sobre JOIA és que és una entitat que mai m’ha tallat les ales” Per nosaltres va ser un dels millors elogis que ens podien fer.
4.- Ara farà una any que les principals organitzacions catalanes de l’àmbit de la salut mental van posar en marxa ‘Obertament’, una campanya per lluitar contra l’estigma de la salut mental. Què preteneu amb aquesta campanya?
Pretenem modificar l’estigma i la discriminació que pateixen les persones per raó de tenir alguna problemàtica de salut mental. Sabem que és un objectiu ambiciós perquè estem parlant d’un canvi de valors culturals que estan profundament arrelats en la manera de veure el món que moltes persones tenen.
La situació de discriminació és intensa, si aneu a les dades dels estudis ho veureu, Per exemple, en un d’ells, el 28% de la població general va dir que no entrevistaria per una feina a una persona amb un trastorn mental. És fàcil d’imaginar la influència negativa en la recuperació, en la participació social que han hagut de gestionar moltes persones pel simple fet d’haver passat per la situació profundament humana que es el patiment psicològic intens que pot portar a un trastorn.
Obertament pretén que les persones que han patit la discriminació siguin els protagonistes essencials del procés de canvi i de l’inici, l’experiència en primera persona ha estat fonamental, tant en la pròpia construcció del projecte, com en el desenvolupament de les intervencions.
Ara estem en la segona onada de recerca de persones que han viscut o viuen la discriminació per tal de que formin part de diferents intervencions: El programa ‘Alerta Estigma’ busca informació discriminatòria als mitjans de comunicació, el programa Portaveus en Primera Persona per poder fer comunicació publica o al programa de Sensibilització i Formació per donar eines per canviar perjudicis. Si hi han lectors que volen participar que contactin amb nosaltres.
5.- L’impuls del Pla de Prevenció i Atenció a la Cronicitat va ser una de les demandes que la Taula del Tercer Sector li va plantejar al President Mas el passat 2 de juliol. Des de l’àmbit de la salut mental, per què considereu important avançar en l’aplicació d’aquest Pla?
Per nosaltres el pla té aspectes crítics que ja hem comentat amb el Conseller de Salut i els responsables del Pla. Creiem que la presència de la salut mental és limitada i té una tendència més centrada en l’atenció que en la prevenció perquè l’origen conceptual del pla és va enfocar en resoldre la complexitat de l’atenció de les persones grans.
La prevenció de la cronicitat en salut mental és una qüestió central des del nostre punt de vista i el pla haurà de ser mes ambiciós en aquest aspecte i incloure l’impuls de la inserció en la comunitat participació social i la inserció laboral de les persones amb problemes de salut mental com a elements centrals
Malgrat aquests aspectes, el Pla té plantejaments de fons que ens semblen molt interessants, perquè aposten per una transformació en la manera d’abordar l’atenció. Es posa l’èmfasi en una atenció de proximitat, reforçant els serveis comunitaris, l’atenció primària i el treball en xarxa entre els diferents àmbits, com la salut mental o l’atenció sociosanitària. Pretén modificar les pràctiques tradicionals en les que són les persones les que es mouen i s’adapten als serveis i en una atenció centrada en l’hospital molt especialitzat com eix central del sistema.
Potser el que veiem més rellevant és que aquest enfoc necessàriament portarà canvi en la manera de funcionar i de gestionar que hem conegut fins ara. Caldrà una revisió del les prioritats i una nova arquitectura institucional que permeti una relació mes útil i eficaç entre l’àmbit sanitari i el social i una reordenació dels recursos econòmics.
