"Per tancar els CIE només cal voluntat política i es podria fer avui mateix"

1.-  El moviment a favor del tancament del CIE de Zona Franca ha aconseguit aglutinar totes les institucions de Catalunya, però l'Estat segueix inamovible. Quins següents passos voleu impulsar per incrementar la pressió?

Des dels moviments socials i les entitats continuarem fent pressió, tal com hem estat fins ara, teixint xarxa i donant-nos suport mutu. Tenim la legitimitat i el suport popular i per tant, seguirem alçant les nostres veus i posant els nostres cossos, si cal, per aconseguir-ho. Sabem que és difícil però no ens aturarem.

D'altra banda, és necessari que les administracions que s'han manifestat pel tancament del CIE, en contra de les batudes racistes i del sistema de deportació prenguin mesures conseqüents i reals, i que actuïn de manera decidida i determinada per tancar definitivament el CIE de Zona Franca. Creiem que l'Ajuntament de Barcelona ha de seguir endavant amb la clausura del CIE fins a les darreres conseqüències. És també el moment què els ajuntaments i el govern aturin qualsevol col·laboració amb els mecanismes de deportació i el CIE.

A més, Barcelona no és un cas aïllat. Moltes altres ciutats i pobles amb i sense CIE s'estan posicionant pel tancament dels Centres d'Internament i des de la campanya estatal pel tancament dels CIE, de la qual formem part, també s'està treballant és de fa temps per coordinar-nos en aquesta línia.

2.- - En la trobada de dilluns a l'Ajuntament de BCN, el conseller Mundó assegurava que reclamaran el canvi de la Llei d'Estrangeria. Quins canvis hauria d'incorporar per facilitar el tancament del CIE?

És imprescindible que hi hagi un canvi profund en la llei d'estrangeria i la política migratòria, però per tancar els CIE només cal voluntat política i es podria fer avui mateix. La llei d'estrangeria preveu que, en determinats supòsits, una persona pugui ser internada a un CIE, per assegurar que es dugui a terme la seva expulsió. Aquest internament és una possibilitat que pot sol•licitar o no l'instructor de l'expedient (la policia) , és a dir, no és un requisit legal imprescindible. Per tant, per facilitar el tancament dels CIE només cal que s'ordeni a la policia que deixi de demanar que s'interni a les persones mentre es tramiten els expedients sancionadors anomenats "preferents", tal com passa en els procediments ordinaris. L'internament als CIE també s'utilitza per a privar de llibertat a les persones que arriben per la frontera sud. Hem de tenir en compte que moltes de les persones que arriben per aquesta via són possibles refugiades que posen en risc la seva vida en els trajectes migratoris. Està clar que en aquests casos, les cel•les, els barrots i les condicions dels CIE, no són l'acollida més adequada. En aquests casos no s'hauria d'internar a les persones als CIE, però s'utilitzen amb l'excusa que es fa per assegurar la seva expulsió. Una expulsió que en la majoria de casos no es pot portar a terme ja sigui per la situació dels països d'origen o la manca de tractats de readmissió o fins i tot el cost del transport. A tall d'exemple, tinguem en compte que l'any 2015 gairebé el 60% de les persones que va passar pels CIE no va ser expulsada, per tant se la va sotmetre les condicions d'internament i la privació de llibertat de manera totalment il•legítima.

Cal una llei d'estrangeria centrada en el dret de totes les persones a migrar, i a fer-ho de manera segura. És a dir, que haver de migrar no suposi posar en risc la vida per travessar la frontera i que una vegada s'ha creuat no prolongui la persecució i gairebé la suspensió dels drets humans. La llei d'estrangeria hauria de ser l'eina per proporcionar drets, no per restringir-los. La llei d'estrangeria és una norma que per sí mateixa genera la il•legalització de moltes persones que es troben aquí des de fa anys i que per exemple, es queden sense feina. Es tracta d'una llei que produeix molt fàcilment la il•legalitat i que en canvi, fa molt difícil que les persones en situació irregular puguin regularitzar-se. Davant d'aquesta "irregularitat produïda", la resposta que dóna la Llei d'estrangeria és la expulsió. Una resposta costosa, ineficaç i discriminatòria.

En aquest marc els CIE són una eina més que sustenta aquest sistema migratori injust i que té una càrrega simbòlica molt important sobre la visió que l'espai espanyol te davant la migració, amb unes conseqüències pràctiques molt greus.

3.- Com valoreu el suport ciutadà que ha rebut la campanya fins ara? creieu que la població catalana està prou conscienciada sobre la conveniència de tancar el CIE?

Valorem el suport de manera molt positiva. Hem passat d'una situació en què els CIE eren gairebé desconeguts a què hi hagi gairebé un consens social sobre la necessitat de tancar-los. Es tracta d'un tema molt tècnic i complex, però com que un sector important de la societat catalana és sensible a aquests temes, vol estar informada i és crítica amb les explicacions oficials, s'ha pogut explicar què eren els CIE. Quan la gent ha conegut què són, quina és la seva funció, les seves deplorables condicions i que en tenim un aquí mateix, prop de l'aeroport del Prat, la resposta ciutadana ha estat la més coherent: demanar el seu tancament.

De totes maneres, també és cert que caldria anar una mica més enllà. No només cal tancar els CIE perquè la gent internada no han comès cap delicte, n'hi ha que si que n'han comès, però no per això se'ls ha de portar a un CIE, se'ls hauria de sancionar igual que a la població autòctona. No només cal tancar els CIE perquè s'hi produeixen vulneracions de drets humans en situacions concretes. Encara que la privació de llibertat es donés amb totes les garanties i les millors condicions, es continuaria tractant d'un càstig discriminatori, per això amb els CIE no valen mitges tintes, l'única resposta possible és el seu tancament.