Les entitats socials catalanes posen de manifest la necessitat de continuar avançant en la igualtat d’oportunitats i drets dels joves extutelats

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa prop de 4.000 entitats socials, ha presentat el dossier ‘Joves extutelats. El repte d’emancipar-se avui’ en el marc del cicle de Debats ‘Catalunya Social’. Un centenar de persones han assistit al debat que s’ha celebrat a l’Ateneu Barcelonès.

En l’informe presentat avui per Ana Villa, directora de FEPA (Federació d’entitats amb projectes i pisos assistits) i editat per la Taula del Tercer Sector s’hi alerta que el marc legal de l’Estat i de la majoria de Comunitats Autònomes no contempla específicament el suport als joves extutelats, la qual cosa suposa que els joves que han estat tutelats puguin veure’s desprotegits legalment en complir la majoria d’edat. Actualment hi ha més de 30.000 infants i joves tutelats i més de 5.000 joves extutelats arreu de l’Estat. A Catalunya s’atenen gairebé 2.000 joves anualment i més de 500 joves s’incorporen en els programes oferts per l’ASJTET-DGAIA, Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat de la Generalitat de Catalunya. Les entitats federades a FEPA atenen a més de 700 joves a Catalunya anualment. Malgrat que encara hi ha molt recorregut a fer, a Catalunya hi ha reconeixement legislatiu, des de l’any 2010, per a l’atenció específica de joves extutelats amb la Llei autonòmica de Drets i Oportunitats de la Infància i adolescència, en bona part resultat d’una col·laboració estreta des de fa molts anys amb entitats socials i l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat (ASJTET) de la Generalitat de Catalunya.

El dossier presentat avui alerta que els joves que han estat tutelats per l’Administració i sovint estigmatitzats es troben amb una situació de vulnerabilitat molt diferent a la que viu la major part del jovent als 18 anys. El dossier alerta que, en canvi, s’exigeix als joves extutelats allò que no es demana al conjunt de la joventut. Hi ha joves que han estat tutelats i en complir la majoria d’edat han d’emancipar-se sense comptar amb el suport familiar, ni els recursos necessaris per fer-ho. La situació dels joves extutelats ja és prou complexa i es veu agreujada per les xifres d’atur juvenil, un nivell formatiu molt inferior al de la mitjana poblacional i una edat d’emancipació dels joves abans d’hora. Per exemple, només 1 de cada 5 menors de 30 anys està emancipat a l’Estat Espanyol i 867.000 menors de 25 anys estan a l’atur. Un 23,5% dels joves de 18 a 24 anys no finalitza l’ESO. Un 83% dels joves atesos des d’entitats de FEPA estan estudiant en l’actualitat.

El dossier ‘Joves extutelats. El repte d’emancipar-se avui’ presenta 6 propostes i reptes de futur basats en la combinació de suport a la educació/formació i suport econòmic:

1.- Garantir les polítiques i serveis d’emancipació per a joves extutelats

Les polítiques i programes de suport per a joves extutelats es desenvolupen de manera desigual als diferents territoris en l’àmbit estatal. D’una banda, el manteniment del suport en els territoris en què el compromís de l’Administració és una realitat, cal garantir-lo. De l’altra, la incidència i reivindicació de programes allà on no se’n desenvolupen és una de les prioritats clarament a abordar donat que es tracta de garantir que es faci efectiva l’igualtat d’oportunitats i el treball per la cohesió social. Cal visibilitzar que els programes de suport més enllà dels 18 anys permeten rendibilitzar socialment la inversió feta, en tots els sentits, en la protecció de menors.

2.- Acció preventiva abans de la majoria d’edat

És necessària l’acció preventiva en el treball amb els adolescents i joves abans de la majoria d’edat als 18 anys. L’augment del treball vers la seva autonomia personal i social fent-los més partícips i responsables del seu propi procés els serà útil alhora que comptarà amb més garanties d’èxit del procés d’emancipació en complir els 18 anys.

3.- Accés a l’ensenyament reglat obligatori i post-obligatori

Cal incidir en la inclusió dels joves extutelats en l’ensenyament reglat obligatori i post-obligatori com a via generadora de millors oportunitats, situacions i futur laboral. Cal garantir la formació de tot aquest col·lectiu de joves per tal que assoleixin l’accés al treball i a l’emancipació.

4.- Dificultats dels joves extutelats d’origen estranger per la consecució de permisos de treball

La legislació actual obliga als joves a comptar amb una oferta laboral de contractació a jornada complerta i d’un mínim d’un any de durada per tal de poder aconseguir un permís de treball. Aquesta mesura fa crònica, sens dubte, la situació d’exclusió social d’aquests joves. Tenint en compte que l’atur juvenil global se situa en l’actualitat en més del 57% entre els joves menors de 25 anys, resulta gairebé impossible disposar d’una oferta laboral d’aquestes característiques.

5.- Desenvolupament de la xarxa social i les relacions familiars

L’ampliació de la xarxa social dels joves és una de les claus de processos d’emancipació d’èxit. És per això que cal generar i promoure activitats que els ajudin a ampliar el seu entorn social. De la mateixa manera, s’han de generar vincles amb persones de referència que els serveixin per visualitzar i compartir alternatives i que els aportin un suport molt personalitzat basat en una relació de més o menys intensitat, però sí continuada.

6.- Millora de la coordinació interdepartamental per avançar en l’atenció al col·lectiu de joves extutelats

La bona trajectòria catalana en aquest àmbit d’intervenció ha de continuar avançant i per això és necessària una major coordinació interdepartamental que sumi esforços en l’atenció integral als joves extutelats i a una atenció integral del seu itinerari.