Pepa Arqué, presidenta de FEPA

1.- Estem pendents de la nova Llei de Protecció Jurídica de la Infància d’àmbit estatal. Quines expectatives teniu en aquesta nova Llei pel què fa als joves extutelats?

En l’àmbit estatal, l’avantprojecte de Llei de protecció a la Infància que es va presentar al Consell de Ministres en data 25 d’abril del corrent, contempla, per primer cop, mesures  en relació als processos d’emancipació dels joves que han estat prèviament tutelats per l’Administració Pública, cosa que significa un gran avenç respecte l’anterior que no ho esmentava.

Que l’avantprojecte de llei, contempli mesures en aquest àmbit reafirma la necessitat de garantir la igualtat d’oportunitats per als joves tutelats i extutelats, així com el treball per afavorir la seva autonomia.

Més en concret, la inclusió en la Llei estatal dels articles 11.4 i 22 bis suposa un pas molt important de cara a garantir el desplegament dels programes de suport en l’àmbit autonòmic. El Mapa de Serveis d’emancipació desenvolupat per Fepa, i actualment en procés d’actualització, va posar de manifest la gran disparitat existent en les polítiques territorials en matèria de joves tutelats i extutelats en les diferents Comunitats Autònomes.

Tan sols a Catalunya hi ha reconeixement legislatiu, des de l’any 2010, per a l’atenció específica de joves extutelats amb la Llei autonòmica de Drets i Oportunitats de la Infància i adolescència, en bona part resultat d’una col·laboració estreta des de fa molts anys amb l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat (ASJTET) de la Generalitat de Catalunya.

La inclusió de mesures de suport a aquests joves suposa donar continuïtat a les accions realitzades amb menors i evita noves ruptures de processos personals. És bàsic poder finalitzar els processos iniciats amb els i les joves per a què puguin esdevenir persones autònomes.

La incorporació de mesures en el marc legislatiu estatal és una demanda històrica i suposa un pas fonamental per a continuar avançant en la tasca que les Entitats desenvolupem des de fa molts anys en benefici d’aquests joves, que no compten amb el suport familiar i que estan en processos d’emancipació.  

És dons una molt bona noticia el reflex a efectes legislatius que s’està proposant des de la Direcció General de Serveis per a la Família i la Infància del Ministeri de Sanitat Serveis Socials e Igualtat que impulsa l’establiment de mesures de suport.

2.- La legislació actual obliga als joves a comptar amb una oferta laboral de contractació a jornada complerta i d’un mínim d’un any de durada per tal de poder aconseguir un permís de treball. Aquesta mesura fa crònica, sens dubte, la situació d’exclusió social d’aquests joves. Què proposeu en aquest sentit?

Això fa referència als joves extutelats d’origen estranger per a la consecució de permisos de residència i treball, quant a què la legislació actual obliga als joves a comptar amb una oferta laboral de contractació a jornada complerta i un mínim d’un any de durada per a poder aconseguir el permís de treball.

Actualment, tenint en compte les elevadíssimes taxes d’atur juvenil resulta quasi impossible disposar d’una oferta laboral d’aquestes característiques.

En aquest sentit, proposem algunes modificacions a la Llei 4/2000, de 11 de gener sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social i del Reglament, Real Decret 557/2011, de 20 d’abril en relació al tracte per a menors tutelats i als que ja tenen la majoria d’edat i, més concretament, en relació als articles 19.1, 69.1, 72.8, 200.1 i 148.3.

A més, una de les propostes en què insistim des de la Federació, és la de poder facilitar la realització de Pràctiques en empreses durant un temps determinat, per tal que l’empresari pugui conèixer i comprovar la competència del jove en el lloc de treball, la qual cosa suposi la confiança suficient per tal de poder fer als joves una oferta i contractació laboral.

3.- Són suficients les polítiques i serveis d’emancipació per a joves extutelats al nostre país? Com funciona a altres països Europeus?

Com bé hem deixat palès anteriorment, les polítiques i serveis d’emancipació per a joves extutelats en el nostre país són clarament insuficients i m’atreviria a dir pràcticament inexistents en algun territori.

En altres països europeus, cal mirar-se els casos per separat. Una experiència que per a nosaltres és molt interessant és la d’Anglaterra. A banda, de les polítiques desenvolupades i la incidència sobre l’avenç de les mateixes, impliquen participant als joves extutelats més enllà del procés personal, fan recerca en l’àmbit i ofereixen una atenció força integral als joves.

4.- Des de FEPA heu demanat en incidir en la inclusió dels joves extutelats en l’ensenyament reglat obligatori i postobligatori com a via generadora de millors oportunitats, situacions i futur laboral. Durant molts anys, s’han fomentat els Programes de qualificació professional inicial (PQPI) per a col·lectius de joves en situació de vulnerabilitat i, actualment, el context de crisi fa més evident les dificultats d’accés al treball davant el baix nivell educatiu. Com es poden recuperar aquestes mancances?

En l’estudi, Els itineraris educatius dels joves extutelats a Europa, dut a terme entre el 2007–2010 en cinc països europeus (Regne Unit, Dinamarca, Suècia, Hongria i Espanya), es destaca que un 31,7% de la població tutelada nascuda el 1994 estava al curs que li corresponia, quan en la població general estava en un 69,4%.

Al mateix temps, existia un desfàs escolar a l’arribar al sistema educatiu i retards addicionals durant el període de tutela. Un 64,5% d’adolescents tutelats nascuts el 1994 estaven repetint algun curs, en canvi en la població general era d’un 9,1%. Ressaltava també la formació a la que accedien, un 50% de joves eren derivats a un PCPI, en població general un 4,4%.

Cal destacar que el perfil de joves que aconsegueixen sortir endavant són aquells que:

• Tenen estabilitat i mantenen l’escolarització.
• Compten amb el suport institucional també a la sortida.
• Han gaudit d’experiències de cura satisfactòries dels seus responsables.
• Tenen una xarxa de suport positiva.
• Tenen una percepció de voler ser “normals” com la majoria.

Per altra banda, un binomi d’èxit és la combinació de suport a la educació i suport econòmic. El passat mes de gener vàrem presentar l’estudi. L’atenció a joves extutelats a Catalunya on es comprova l’atenció a 6.000 joves en un període de 18 anys on es veia que una majoria van finalitzar el procés tal com es tenia previst i va anar a viure autònomament un 47 % i un 18% va anar a viure amb la seva família. El suport en els processos educatius conjuntament al suport econòmic permet millors resultats.

Es necessari, incidir en la inclusió dels joves extutelats a l’Ensenyament reglat obligatori i post-obligatori com a via generadora de millors oportunitats, situacions i futur laboral.

4.- Quins reptes afronteu avui les entitats de FEPA en la seva gestió i finançament?

Alguns s’han apuntat en els apartats anteriors. Un gran repte consisteix en poder garantir les politiques i serveis d’emancipació per a joves extutelats per a tots els territoris de l’Estat. Es tracta de fer veritablement possible la igualtat d’oportunitats i el treball per a la cohesió social.

Cal visualitzar que els programes de suport més enllà dels 18 anys permeten rendibilitzar socialment la inversió realitzada, en tots els sentits, en la protecció de menors d’edat. Si no, els esforços realitzats poden quedar totalment mancats d’efectivitat  al no donar-se una continuïtat en els itineraris. Per això ens cal molt generar coneixement mitjançant la recerca per evidenciar i posar de manifest el rendiment i retorn social en la inversió en polítiques públiques en aquest col·lectiu de joves que tenen tot el seu futur per endavant.

En aquells territoris que comptem amb el compromís, com és el cas de Catalunya que ho contempla per llei, s’ha de seguir garantint el suport i alhora pensar en com donar millor cobertura als joves especialment més enllà dels 21 anys i aquells amb discapacitat, malalties mentals o problemes de conducta, entre d’altres.

Les entitats han de comptar amb els recursos necessaris per tal de poder portar a la pràctica els programes dissenyats sempre actuant en transparència i rendició de comptes.