Impedir el debilitament dels serveis socials

El sistema públic de Serveis Socials a Espanya, un dels majors assoliments de la política municipal, s’ha caracteritzat per la seva proximitat als ciutadans. Aquesta proximitat ha permès detectar necessitats i engegar mecanismes de prevenció de l’exclusió i la desigualtat que a poc a poc han aconseguit deixar enrere el model de beneficència estès durant la dictadura i construir projectes comuns i inclusius.

El traspàs de les principals competències en aquesta matèria a les Comunitats Autònomes i a les Diputacions Provincials, si es consuma com preveu la nova llei, portarà com a conseqüència la desconnexió, l’allunyament entre els ciutadans i qui treballen per a construir una societat més cohesionada. La distància, a més, dificultarà l’elaboració de polítiques preventives, afavorint el retorn de l’assistencialisme més ranci, el qual intervé només quan l’exclusió ja s’ha produït i sembla inamovible.

Resulta molt qüestionable el suposat estalvi que es produirà després d’aquesta "reorganització" de les competències, i correm el risc que una part important de l’estalvi es tradueixi en la desatenció de determinats col·lectius.

Catalunya està tramitant una llei pròpia que eviti els efectes més perniciosos d’aquesta llei aprovada pel parlament espanyol. Però està per veure si aconseguirà preservar i enfortir els serveis socials dels municipis, en un moment en què el nostre sistema de benestar està tensionat com mai.