Monoparentalitat femenina i pobresa. Gènere, soledat i conciliació, l'arrel del problema.
23/10/18
Monoparentalitat femenina i pobresa. Gènere, soledat i conciliació, l'arrel del problema.
L'informe de la Taula del Tercer Sector aborda l'origen de les famílies monoparentals, els diferents perfils (circuits d'entrada i sortida) i analitza en xifres la situació de les famílies monoparentals a Catalunya en diversos aspectes: habitatge, treball, salut, soledat i xarxa social, migració i repercussió en la vida dels infants.
La Taula del Tercer Sector ha presentat aquest dimarts l'estudi ‘Monoparentalitat femenina i pobresa. Gènere, soledat i conciliació, l'arrel del problema’ dins el cicle Debats 'Catalunya Social' a l'Ateneu Barcelonès. La presentació ha anat a càrrec d'Isabel Torras, coautora del dossier junt amb Andrés Lorenzo, ambdós professors de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL. A continuació, hi ha hagut un debat amb tres expertes d'entitats socials: Sira Vilardell, directora de la Fundació Surt (ECAS); Maria Bruno, responsable de l'àrea social de Fundesplai i Raquel Carrión, responsable d'acció social de Càritas Diocesana de Girona (Càritas Catalunya).
L'estudi que s'ha presentat analitza la situació de les famílies monoparentals a Catalunya en diversos aspectes: habitatge, treball, salut, soledat i xarxa social, migració i repercussió en la vida dels infants. Les dades confirmen que la pobresa no només afecta més les dones, sinó que hi ha una relació directa entre el procés d'empobriment i el gènere. Ser dona implica ser més vulnerable davant la pobresa i l'exclusió social. Ser dona i estar sola al capdavant de la família augmenta encara més aquest risc. Però ser dona, estar sola al capdavant de la família i no tenir feina, un habitatge digne i/o una xarxa de suport, multiplica aquest risc de ser vulnerable.
- A Catalunya, el 80% de les llars monoparentals estan encapçalades per una dona i el 35% de les famílies monoparentals catalanes estan en risc de pobresa. A Espanya, aquest risc augmenta fins a més del 50%.
- Les principals dificultats socioeconòmiques són l'accés a l'habitatge i el treball. 1 de cada 2 famílies monoparentals té problemes amb l'habitatge (risc de desnonament, impagaments o deutes hipotecaris) i el 50% de les dones monoparentals estan desocupades o treballen en l'economia submergida.
- Les dificultats socioemocionals de les llars monoparentals són sobretot la soledat i la manca de suport afectiu. El 20% de les mares monoparentals ha tingut o té un problema de salut mental (depressió, estrès o ansietat) fruit d’aquesta situació.
La Taula del Tercer Sector reclama que es desenvolupin amb urgència polítiques de lluita contra la pobresa que sigui integrals, transversals, coordinades amb el sector social i que incloguin la perspectiva de gènere. Insisteix en la necessitat de disposar d’estratègies que tinguin en compte la totalitat de les dimensions de la persona-família (treball, formació, habitatge, salut, conciliació, suports econòmics, socials i emocional, educació, etc.), que facin més èmfasi en la prevenció, que s’allunyin de la mirada assistencial i que trenquin el cercle hereditari de la pobresa de mares a fills/es per assegurar que tinguin els mateixos drets i oportunitats que la resta de la ciutadania.
També considera imprescindible que eines que ja existeixen per lluitar contra la pobresa i l’exclusió social funcionin bé i a ple rendiment, com la Renda Garantida de Ciutadania. Per això, reitera que cal accelerar el desplegament total de la Renda Garantida de Ciutadania perquè sigui un instrument realment eficaç i útil que garanteixi aquest dret social al màxim de persones en situació de vulnerabilitat susceptibles de ser-ne beneficiàries.
