Debat VI 'Un parc d'habitatges de lloguer social. Una assignatura pendent a Catalunya'
Debat VI 'Un parc d'habitatges de lloguer social. Una assignatura pendent a Catalunya'
El parc d’habitatge de lloguer social és “insuficient”. A Catalunya hi ha 450.000 pisos buits. Només el 2% del parc d’habitatges de Catalunya és de lloguer assequible.
La Taula del Tercer Sector ha presentat l’informe ‘Un parc d’habitatges de lloguer social a Catalunya. Una assignatura pendent a Catalunya’ en el marc dels Debats ‘Catalunya Social’. El Debat s’ha celebrat a l’Ateneu Barcelonès i hi han assistit unes 150 persones procedents d’entitats socials, d’institucions acadèmiques i ciutadanes, i de les Administracions. Aquest Cicle de Debats de la Taula del Tercer Sector, que té una periodicitat mensual, compta amb el suport del Diari Ara i de l’Ateneu Barcelonès.
El dossier, que ha estat elaborat per Carme Trilla i Tere Bermúdez de Càritas Diocesana de Barcelona per encàrrec de la Taula del Tercer Sector, ressalta que tot i ser molt difícil poder fer una estimació de les necessitats d’habitatge assequible per a la població catalana, les xifres es mourien entre al voltant dels 230.000 habitatges, tant si les calculem com a suma de diversos tipus de necessitats (Mètode A), com si ho fem per diferència entre l’oferta social disponible a Catalunya i els estàndards mitjans europeus (Mètode B) (veure gràfic). Catalunya compta amb uns 60.000 habitatges de lloguer assequible, propiciats d’una manera o altra per les administracions públiques, és a dir, un 2% del parc total, que segueix essent manifestament “insuficient”.
La Taula del Tercer Sector recorda que a Catalunya s’estima que hi ha 450.00 habitatge buits (100.000 en mans de les entitats financeres, 80.000 habitatges nous de nova construcció i 270.000 habitatges particulars).
Per la Taula del Tercer Sector Social, la disposició d’habitatge és una condició indispensable per al desenvolupament de la vida de les persones i de les famílies, i per al manteniment de la seva dignitat humana. Res no hi ha de més degradant i excloent que la pèrdua de l’habitatge. Disposar d’un habitatge per a viure té un cost, tant si és de lloguer, com si és de compra, i és responsabilitat social i col·lectiva assegurar que aquest cost sigui proporcional als ingressos de les famílies.
